L'ajuntament de la localitat de Calonge, al Baix Empordà facilita la creació de set llibreries al poble, per esdevenir una Vila del Llibre permanent. Muntar una llibreria pot ser la forma de col·locar un poble al mapa, de convertir-lo en un distintiu. A la dècada dels 70 Hay-on-Wye, un petit poble de Gal·les, va inventar el model pel qual va ser mundialment conegut: un lloc on en uns pocs metres quadrats es multipliquen les llibreries i que atreu any rere any als bibliòfils, els lectors ia aquells que busquen un tipus de tipus de turisme diferent. Hi ha, ja se sap, va ser el quilòmetre zero de festivals literaris escampats pel món -a Espanya, en Segòvia- i un far de promoció editorial de primera magnitud. Altres exemples són el pintoresc poblet francès de Montolieu, a prop de Carcassona i la medieval Urueña, a Valladolid, denominada Vila del Llibre, que presumeix de tenir més llibreries que bars. Al meu barri és a l'inrevès, de llibreria en tenim només mitja, però de bars n'hi ha per donar i per vendre, tots menys un regentats per xinesos.

Mirant-se en aquests exemples i aprofitant l'auge llibreter que s'ha desenvolupat en plena pandèmia, l'Ajuntament de Calonge, al Baix Empordà, ha fet una crida a llibreters i emprenedors del món de el llibre perquè estableixin el seu negoci al poble com una manera de revitalitzar el casc antic de la vila una mica apagat pel proper Sant Antoni de Calonge, marcat pel turisme de platja. La invitació no ve sola. El consistori ofereix subvencions i incentius fiscals, a més de posar a disposició dels llibreters set locals singulars en el nucli històric amb lloguers assequibles. La idea és "convertir Calonge en la primera Vila del Llibre, és a dir 'Book Town' [una marca registrada turística], permanent a Catalunya", com una forma de revitalitzar i diversificar l'economia del municipi.

Sembla una bona iniciativa, si bé és cert que a Espanya no ha acabat d'arrelar, l'éxit d'Urueña és més simbòlic que real, però també és cert que una inciativa d'aquest estil dignifica a una població, i la inciativa s'ha de aplaudir i a ser possible, compartir-la, no quedar-se només amb el fet impùdic del gest, i quan es vagi a Calonge platja a banyar-se, potser es pot pujar a Calonge poble a comprar algún llibre i ja posats quedar-s'hi a dinar.