Revisant escrits antics he trobat aquest de fa un parell d'anys i que penso pels qui no l'haguessiu vist val la pena llegir-lo i sobretot, mirar el vídeo. Dos anys més tard em segueix angoixant i estremint la consciència.

L'impresionant vídeo, un curt abastament premiat parla per si sol i poc hi ha doncs a afegir o comentar. El curt tracta sobre una fotògrafa de guerra que s'enfronta a un dilema crucial en la seva professió. Ella es veu obligada a preguntar-se, si una persona està en perill mortal, ¿seguirà fent la seva feina, prenent la fotografia, en comptes d'involucrar i ajudar ?. El curt pretén fer-nos meditar sobre l'horror que hi ha darrere de les imatges de guerra a què ens enfrontem impassibles en els mitjans de comunicació cada dia.
Ja en vaig parlar en una altra ocasió de com moltes vegades s'obtenien fotografies que assolien Pulitzer o altres premis de la foto de l'any retratant l'horror, buscant-lo, limitant-se a enregistrar-lo sense fer res, impassiblement sense intervenir. El triomf de l'estètica per damunt de l'ètica." 

"El suicidi moral de la humanidat ha estat en oblidar l'ética per pasar a l'estètica"...