EL TSJC SUSPÉN EN SELECTIVITAT



El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va obligar ahir a la Generalitat a preguntar expressament als alumnes que es presenten a les proves d'accés a la universitat (PAU) a partir d'avui i fins divendres, la llengua en què volen emplenar els exàmens. Atenia així a una reclamació, presentada divendres passat, procedent de l'Associació per una Escola Bilingüe (AEB), que considerava vulnerats els drets dels 40.000 alumnes catalans matriculats a les PAU. Per cert, tant de bó l'escola catalana, sobretot al pati fos bilingüe, que més voldriem els quatre catalans que encara quedem.

La Generalitat, a través de la consellera de Recerca i Universitats, Gemma Geis, va respondre que la llengua vehicular de l'escola és el català i que el dret a rebre els enunciats en castellà ja estava garantit i que el sol exercir el 5% dels que es presenten a les PAU, i que mai hi ha hagut conflictivitat en aquest tema. "Es reforçarà la comunicació als alumnes sobre aquest dret, però no alterarà el repartiment d'exàmens", va afirmar Geis contundent. I va acusar l'AEB i a l'TSJC de mostrar "voluntat d'interferir en el normal desenvolupament" de les proves al presentar un recurs sobre la instrucció de les PAU divendres passat, tenint temps des del passat 13 d'abril en què es va comunicar la instrucció, per tal que el tribunal ordenés unes mesures cautelars el dia anterior a la celebració dels exàmens. I això malgrat l'impacte i intranquil·litat que aquesta notícia pot suposar en els alumnes que han viscut un "curs difícil".

Els alumnes reben els enunciats en català a no ser que els demanin de forma expressa en una altra llengua.

"La llengua vehicular a l'escola és el català i no hi ha conflictivitat a les PAU", va insistir Geis, la prioritat és que "els estudiants facin els exàmens amb normalitat". També va explicar que no es poden imprimir més exàmens en castellà, un dia abans, per qüestions de seguretat i atenent a la complexitat que implica vetllar per la custòdia dels mateixos. En les mesures cautelars d'urgència el TSJC imposa que els membres dels tribunals facilitin els enunciats dels exàmens a petició expressa dels alumnes en català, castellà o aranès, excepte en els exàmens de llengua que es realitzen en l'idioma examinat.

La sala del contenciós-administratiu demostra manifesta mala fe amb aquesta decisió un dia abans dels examens de la selectivitat, i una vegada més, i ja són masses, interfereix en un tema en què no hauria de ficar-se, creant un problema on no n'hi ha. Els alumnes poden examinar-se en català, castellà i aranès des de fa molt de temps, i no hi ha hagut mai cap problema. El TSJC ha passat de ficarel nas contra les decisions dels experts en epidemiologia per dedicarse a ficar en las en l'educació. Potser seria arribada l'hora que el TSJC encara que fos per una vegada, es dediqués a impartir Justícia que és la seva finalitat i deixés ficar el nas on no cal, encara que se'ls hagi oblidat pel temps que porten sense fer-ho.

15 Comentaris

  1. car res

    Mientras que no se diga lo cotrario(que como siga asi,habrá uno solo),exite unos idiomas oficiales en Cataluña.De esta manera todos los comunicados,recibos,escritos oficiales...Deben dar la oportunidad,inmediata,en los distintos idiomas.Aunque la inmersión en la enseñanza es en catalán(aceptada,aunque con muchas lagunas legales).Todo funcionario en Cataluña se le examina ,en los idiomas catalán y castellano(o demostrarlo legalmente).No entiendo,por qué estos exámenes no están preparados,para que la elección de uno u otro sea posible.Si no es así,se entiende que se pueda obligar legalmente o lo peor se invalide algún examen.
    No tiene nada que ver,con lo que se hable en la calle.
    No me gusta el victimismo,de que el Tribunal de Justicia,persiga al catalán
    Mira este asunto lo lleva muy bien Valencia,todo está en las dos lenguas,de esta manera las personas mayores no tienen dificultad en rellenar un documento oficial,por ejemplo,ni siquiera se le "humilla",preguntandole.Elige,de entrada.
    En general,prefiero elegir libremente,si tengo ese derecho.
    Si miro Tv3,no voy a pretender que hablen castellano,pero si tengo que rellenar un documento o pedir información tiene que estar en los dos idiomas,cosa que en algunos casos no ocurre,no me extraña que esa sociedad actue,para que se cumpla la ley.

    Reply Delete 08 de juny, 2021
  2. Francesc Puigcarbó

    Si hacemos caso al TSJC pronto habrá un solo idioma en Catalunya: el castellano. El resto, poesia.
    Los exámenes ya están preparados en catalán, castellano y aranés, desde hace tiempo, sólo hay que pedirlo, aunque son pocos los que lo solicitan, en la última selectividad en aranés hubo una sola solicitud y unas 50 en castellano. O sea que ya se hace y está previsto, no hace falta que meta la patita el TSJC.

    Reply Delete 08 de juny, 2021
  3. car res

    Ya ,pero ha sido un fallo de previsión o provisión, si ha ganado la denuncia. Ocurre a veces. Que tengan más cuidado, la próxima vez. Aquí todo se magnifica, en un sentido u otro.

    Reply Delete 08 de juny, 2021
  4. Francesc Puigcarbó

    No hay fallo de previsión, hay la posibilidad de hacer el examen en las tres lenguas, como lo ha habido desde hace tiempo. La mala fe viene del TSJC que decide decidir ayer, el dia antes de los exámenes. Si eso no es mala fe, que venga alguien y lo vea.

    Reply Delete 08 de juny, 2021
  5. D.F.

    Como ya he dicho en muchas ocasiones, yo seguiría el modelo de inmersión lingüística catalán en toda España, pero con el castellano. ASi, como bien dices aquí, se garantiza la libertad de elección y que cada uno elija.

    Un saludo.

    Reply Delete 08 de juny, 2021
    1. Francesc Puigcarbó

      El sistema actual ya está bien, todos los niños de Catalunya estudian castellano y catalán y la mayoria acaban hablando en castellano. Mi nieto de 13 años antes con nosotros hablaba en catalán, pero ahora ya ni eso, sólo habla en castellano, entre otras cosas porqué su entorno es castellanohablante.
      Aqui, en un momento se rompió un esquema, los inmigrantes sobre todo los españoles se esforzaron en aprender y halar catalan, pero fué s¨¨olo una generación, las siguientes ya pasaron del tema. Conozco a gente nacida aquí que no habla catalán, gente de mi edad. La señora Conchita una vecina mía de Priego de Córdoba que se vino con 10 años, murió a los 100 y prácticamente ni entendía el catalán, y como ella hay más de los que la gente cree.

      Reply Delete 08 de juny, 2021
Més recent Anterior