Com han canviat les coses en un any. Si l'estiu passat el vam començar amb l'obligació d'usar la mascareta per combatre el coronavirus, el que va començar aquesta setmana s'albira sense aquesta tela que ens ha acompanyat durant pràcticament tota la crisi sanitària. Una gran notícia encara que no per a tothom. Els psicòlegs avisen: molts sentiran estrès i ansietat al desprendre's d'aquest tros de tela que ja no serà obligatori en els exteriors des d'aquest dissabte. Vaja, que us sentireu com si de cop i volta anessiu nus. I així apareix una nova patologia: la síndrome de la cara buida, un malestar que provoca, segons el psicòleg José Antonio Galiani, "un conjunt de símptomes mentals i emocionals que ens ocasiona, d'una banda, l'treure'ns la mascareta, a causa de la sensació de vulnerabilitat a la malaltia que podem sentir i, d'altra banda, el malestar que ens genera el veure a altres persones sense mascareta".

La síndrome de la cara buida és l'estrès o l'angoixa que pateixen les persones a l'estar sense la mascareta després de més d'un any de pandèmia del coronavirus. Recuperar el contacte sense mascareta amb la gent pot provocar una gran ansietat. Portar la cara tapada durant tant de temps ha afectat les interaccions socials, i provocat problemes emocionals. Però com cada persona és un món, les reaccions davant, per exemple, aquesta retirada de la mascareta seran molt diferents i dependran de molts factors, sobretot de la personalitat. En la síndrome de cara buida, hi ha un perfil de individus les reaccions dels quals poden tenir cert perill, els que són molt cauts a l'hora d'exposar-se, avisen de 'Websalud' a el periódico.

"Són persones que experimenten molt malestar emocional, poden ser altament reactives i desencadenar un conflicte o una agressió", ha explicat el psicòleg Galiani. Per a ells les conductes que no compleixen les normes (com no portar la mascareta) fan que s'irritin o se sentin malament perquè ells sí les compleixen, encara que a partir d'aquest dissabte ja no sigui obligatori portar la mascareta en exteriors. Galiani ha recordat que portar la cara tapada "ens amaga una part important dels signes que ens ajuden a distingir les emocions que sent la persona que ens parla". Portar màscara interfereix en aquestes emocions d'alegria o tristesa. Empatitzar amb altres persones mitigant el seu dolor o unint-se a la seva eufòria amb petons i abraçades ara està prohibit. La barreja de les dues situacions dóna lloc a la síndrome de cara buida, que pot desembocar, com ja van advertir els experts, en una pandèmia de salut mental.