L'ÉXIT I L'ESFORÇ

Una idea és un pensament que abasta més del que creus quan se't passa  pel cap. Perqué en aquest instant inicial salta una espurna que és la clau de volta. En una tira còmica, si algú té una idea, s'encén una bombeta. Ocorre en un instant, com en la vida. Passa però, que no sempre la plasmació d'aquesta idea és encertada. Aquest matí he anat a l'institut del meu nét a recollir les seves notes, a l'entrada hi ha penjada amb lletres ben grans perquè es vegi, una frase: "L'èxit depèn de l'esforç". Cras error, ja que en realitat l'èxit depèn del reconeixement, ja que l'esforç per si sol no garanteix l'èxit, encara que és cert que ajuda i molt. Sovint hi ha mes esforç en l'èxit no reconegut que en el reconegut, perquè en el fons, l'èxit és per als més capacitats que necessiten esforçar-se menys per aconseguir-ho. Aquesta és la diferència entre l'éxit i el fracàs, el reconeixement, i us ho diu un expert en fracassar.

Però això, a l'Institut del meu nét no ho saben, potser perquè caminen perduts enmig d'una excessiva burocràcia tranuitada, molt usual dins el món del suposat àmbit d'ensenyar als adolescents a ser no res el dia de demà. També l'ensenyament, la manera d'ensenyar s'hauria de refundar, adequar-se als nous temps, no hi ha fracás dels alumnes sinó dels professors, si el mestre es realment bo i didactic els alumnes aprenen, en general, sempre hi ha excepcions.

Quan feia el batxillerat a l'Academia del Sr. Caldes, aquest ens feia les classes de matemàtiques, però el Sr. Caldes no sabia ensenyar, es limitava a escriure les fórmules a la pissarra amb el guix, i mira que era un brillant matemàtic, capaç de multiplicar de memòria tres xifres per tres xifres, però no sabia ensenyar. Mentre, el Profesor Burgos, cap de la Falange de Sabadell i a pesar d'aixó, com diria Núñez, molt bona persona, ens va ensenyar a tots els seus alumnes a estimar i a aprendre el llatí. O la senyora Grimau que ens donava clases de francés i que era d'una bondonia extrema. Temps aquells en que anàvem a l'academia el dissabte, i el Sr. Caldes d'11 a 12 cada dissabte ens donava classes de català, d'amagatotis, clar. Ara suposo que no seria possible, antes, no hi havia la mala bava que hi ha ara a la banda dreta de les persones polítiques, potser perquè antes èrem més lliures i teniem més drets que ara com a ciutadans, si - com deia el pare - no et posaves en política. Consti que Franco ja ho havia avisat: Haga como yo, no se meta en política. li ho va dir al director del diari Arriba, Sabino Alonso Fueyo. La veritat és que contra Franco viviem millor, i aixó que molt contra, molt contra tampoc es que hi anessim en general, al cap i a la fi, el dictador va morir al llit de vell, i el seu esperit encara regna entre nosaltres.