'Ha habido en el mundo tantas pestes como guerras, y sin embargo, pestes y guerras cogen a las gentes siempre desprevenidas'. La Peste - Albert Camus.

Diuen que la pandèmia ha fet efecte en la salut mental dels joves, és normal, no estàven preparats, no els haviem preparat per aquesta pandèmia que ens ha agafat desprevinguts a tots. Aquesta generació és la que ha viscut millor desde sempre al nostre país, sense cap guerra que patir ni explicar, i aquesta pandèmia els hi caigut al damunt sense possibilitat d'afrontar-la amb condicions. No han llegit Camus, hi els hauria anat be. Per acabar-ho d'adobar, es disparen els contagis a ran de la verbena i dels viatges de fi de curs, uns contagis que el Govern no havia previst, i nosaltres clamem contra ells, els joves eixelebrats tenen la culpa de tot. La qüestió és donar la culpa a l'altre, al més dèbil. Sentir-nos jutges i dictar sentències a granel. I per descomptat, les xarxes socials com a inesgotables sales de judici permanent. 
Els titllem d'inconscients, cony! son joves, no s'és seriós quan es tenen disset anys ens recordava Rimbaud.
Com no els ha d'afectar tot aixó als joves. Aquesta generació digital que ha crescut amb la necessitat social d’acumular ‘likes’, que viu sotmesa a l’escrutini perpetu i al consum urgent d’emocions. Cada generació entrega a la següent una herència. L’exposició a la voracitat digital és la nostra. L’impacte es valora més que el raciocini i el coneixement s’acosta al ‘fast food’. I, el pitjor, és que no hem sabut crear mecanismes de protecció. Hem dissenyat aquest aparador permanent i ara hi col·loquem els nostres fills. Som nosaltres els qui els hem educat en aquest ambient, en aquesta necessitat d'hedonisme digital. La Pandèmia els hi ha robat un any de la seva vida, i no és igual un any als 18 que als 70. El més fàcil és culpar-los a ells, peró els culpables són uns altres, no ells.