Els horaris d'aquest país són realment fora de lloc. Es va a dormir tard, ens llevem d'hora, mengem a deshora, estem moltes hores a la feina i malgrat aixó produïm poc. Dormir la migdiada està molt mal vist, comenta Núria Escur. Si ho fas ets un veritable cràpula, una marmota laboral, un paràsit, un incívic insolidari... Ja pots produir, esforçar-te, demostrar resultats i ser l'empleat del mes al garito de McDonald's, que això sempre va a perseguir-te. En canvi, dir que acabaràs tard, molt tard, de nit, banyat en suor i hores extres, aquesta és la prova definitiva de la teva exemplaritat. Ningú va a qüestionar si has estat, simplement, escalfant la cadira.

La migdiada correcte i més generalitzada consisteix en descansar alguns minuts (entre vint i trenta, en general, encara que pot durar un parell d'hores) després de dinar, i aprofitar un lleuger somni amb el propòsit de reunir energies per la resta de la jornada. Altra cosa seria la migdiada preconitzada per Camilo José Cela, de pijama i orinal d'un parell d'hores que fa t'aixequis sovint amb mal de cap i mig enterbolit. En el meu cas la migdiada es d'una hora de dues a tres, estirat al sofà, però sense pijama ni orinal.

La migdiada no és patrimoni d'Espanya, es practica tambè a Llatinoamèrica, Xina, Taiwan, Filipines, Índia, Grècia, Orient Mitjà i Àfrica del Nord, segons he trobar recabant informació, tot i que en la línia del tòpic està considerada bàsicament Espanyola. A moltes empreses dels EUA recomanen als seus executius la migdiada com a mesura terapeùtica i reparadora per treure's l'estrés de la feina i recuperar així forces i lucidesa de cara a la resta de la jornada, i fins i tot els hi faciliten espais on practicar-la. De fet, si és cert que per el tipus d'alimentació copiosa del menjar dels espanyols a diferència d'horaris i ingesta de la resta de països europeus, sembla més lògic es practiqui aquí que dinem en general a tres quarts de quinze i no precisament de manera frugal. Se suposa que seguim la famosa i desconeguda dieta mediterrània que és veu algú practica a casa nostra, però a la pràctica, esmorzem poc, dinem molt i tard i sopem massa, abans d'anar a dormir. 

A casa som antics, o europeus, depen de com es miri: dinem a quarts d'una, berenem a les cinc (pa amb xocolata) i sopem a quarts de vuit, i a les 10 a dormir (llevat de si juga el Barça), que aixó dels horaris del futbol si que és un autèntic desori, i a llevar-se a les 6:12 (això és cosa de la mestressa). Jo sóc dels partidaris de suprimir l'apat de dinar i dividir el dia en dos apats, un bon esmorzar de cullera i forquilla sobre les deu del matí i un bon sopar sobre les set del vespre. Dinar, a banda d'una pèrdua de temps productiu, el dinar provoca una nyonya després que gairebé obliga a fer la migdiada, sobretot a l'estiu amb la calor.