Tampoc penso demanar perdó per explicar aquell acudit tan dolent de "Sabeu qui va inventar el fil de coure? Dos catalans tirant d'una pesseta" Ni penso demanar perdó per haver-me partit el pit amb històries ridícules de francesos, belgues, irlandesos, polonesos, japonesos, aragonesos, andalusos, homes, dones, i fins de jueus, catòlics i budistes, acudits de Leperos, o per haver-me rigut amb els acudits d'Arévalo de gangosos i mariquitas, o gaudir de l'anunci de les nines zombies de Famosa, mentre consentia el vergonyos anuncis de Soberano 'es cosa de hombres', que ves per on en aquells temps no es considerava masclista per la societat en general, i és que la vara de mesurar ética i moral cambia amb el temps.
I és que caminem per un camp de mines i cada vegada que obrim la boca podem ofendre a algú. Els 'guardians de l'estúpidament correcte' haurien de ser els que es disculpessin per tant furgar en comentaris fets fa dècades que arruïnen la reputació de les persones. Tots tenim un passat, i ningú passaria la prova del cotó ideològic prenent com a referència una vida sencera, prou ho saben els usuaris de twitter, tot i ser tant recent. Així que de demanar perdó, ni parlar-ne. Són aquests guardians del bé qui haurien de fer-ho per sotmetre'ns a una dictadura no només del què dirém sinó també del que haurem dit i quan i com ho varem dir.
I no demano perdó per aquest escrit, de quan un mariquita era un marieta, o un sarasa, i no un gai o un homosexual del col·lectiu LGTBI, i no passava res i ens enteniem tots perfectament, potser perquè de la mateixa manera que no érem políticament correctes, tampoc érem gilipolles que se l'agafen amb paper de fumar, i possiblement compreniem i respectavem més aquests col·lectius que ara.
.jpeg)
.jpg)
.jpeg)
Els temps canvia i l'ètica i la moral, també, en molts aspectes, el pitjor és voler jutjar el passat amb paràmetres i mentalitat del present, una tendència habitual i que dificulta la comprensió de la història.
ResponEliminaPues a mi nieto le sigo cantando la canción del Colacao, y me da igual lo que piensen que me da lo mismo.
ResponEliminaY tampoco pienso pedir perdón.
En ocasiones lo que a mi me parece es que a lo que se va es a la "caza del voto" de determinados colectivos, y creo que no me equivoco.
Estic amb tu.
Salut
Han cambiado las cosas, desde esos anuncios. Ni mis hijas aguantan a ese tipo de tíos del anuncio, al contrario veo a ellos más débiles ( a los yernos.!Ja!).No te digo a mis nietas...Son tiempos pasados, lo que pasa es que se recuerdan como si fuera hace poco, pero ya ha llovido.
ResponEliminaPero aún hay quienes educan a sus hijos en ese machismo, por los casos de violencia y crímenes machistas.
Las expresiones racistas, igual, mala educaciónnnnnnn...Hay que cortarlas de inmediato.
Júlia, si a Hollywood estan canviant arguments de pel·lícules, a Jacques Tati li han tret la pipa i li han posat una flor, o a Lucky Luque li han tret la cigarreta. Aixó és una aberració.
ResponEliminaMiquel: La lletra és la que és i s'hauria de respectar, agradi a o no, a banda que considerar racista una lletra és una mica relatiu, depén de l'época.
ResponEliminaCar res, algo hemos avanzado, pero en muchos casos en las críticas hay un exceso de celo, sucede como con el delito de odio, que hoy en dia por nada ya te acusan del delito de odio. Sabes que aún a dia de hoy, mucha gente mayor, habla de los pobres negritos cuando sucede alguna desgracia, y estas personas no son racistas, es una manera antigua de hablar, además, que son negros, coño! no subsaharianos o africano descendientes, son negros de la misma manera que nosotros somos blancos y los orientales amarillos. Los eufemismos hacen mucho daño en boca de según quién.
ResponEliminaCoincido contigo, el otro día le tuve que soltar una disertación de cinco minutos a alguien para aclararle que "moro" no es un nombre despectivo, sino derivado de la palabra latina "mauro", que designaba a los habitantes de la Mauritania Tingitana, provincia romana del norte de África.
ResponEliminaEra una señora muy "progresista" al estilo "Colau", pero bastante ignorante, si escuchase la palabra "negro", le daría un sincope.
Gilipollez bienintencionada, pero gilipollez en el fondo.
Rodericus, a l'Atlantida, Mossen Cinto parla de moros, i a la señora progre digues-li que un negre és un negre, es una questió cromática.
ResponElimina