No penso demanar perdó perquè a la meva neta, de petita li comprés la col·lecció sencera de les 'barriguitas' on hi havia una nina negra coberta amb un estampat de lleopard i un os al cap. No penso demanar perdó perquè per aquella època cantés a crits la cançó del negrito del Cola-Cao, o la del 'negro zumbón': 'ya viene el negro zumbón bailando alegre el baion, repica la zambomba y llama a la mujer...' 

Tampoc penso demanar perdó per explicar aquell acudit tan dolent de "Sabeu qui va inventar el fil de coure? Dos catalans tirant d'una pesseta" Ni penso demanar perdó per haver-me partit el pit amb històries ridícules de francesos, belgues, irlandesos, polonesos, japonesos, aragonesos, andalusos, homes, dones, i fins de jueus, catòlics i budistes, acudits de Leperos, o per haver-me rigut amb els acudits d'Arévalo de gangosos i mariquitas, o gaudir de l'anunci de les nines zombies de Famosa, mentre consentia el vergonyos anuncis de Soberano 'es cosa de hombres', que ves per on en aquells temps no es considerava masclista per la societat en general, i és que la vara de mesurar ética i moral cambia amb el temps.


I és que caminem per un camp de mines i cada vegada que obrim la boca podem ofendre a algú. Els 'guardians de l'estúpidament correcte'  haurien de ser els que es disculpessin per tant furgar en comentaris fets fa dècades que arruïnen la reputació de les persones.  Tots tenim un passat, i ningú passaria la prova del cotó ideològic prenent com a referència una vida sencera, prou ho saben els usuaris de twitter, tot i ser tant recent.  Així que de demanar perdó, ni parlar-ne. Són aquests guardians del bé qui haurien de fer-ho per sotmetre'ns a una dictadura no només del què dirém sinó també del que haurem dit i quan i com ho varem dir.

I no demano perdó per aquest escrit, de quan un mariquita era un marieta, o un sarasa, i no un gai o un homosexual del col·lectiu LGTBI, i no passava res i ens enteniem tots perfectament, potser perquè de la mateixa manera que no érem políticament correctes, tampoc érem gilipolles que se l'agafen amb paper de fumar, i possiblement compreniem i respectavem més aquests col·lectius que ara.