No hem tingut massa sort últimament amb els ministres de Cultura: duren poc i deixen escassa empremta. Encara que hi va haver un temps que aquesta cartera lluïa en mans de personatges com Javier Solana, Carmen Alborch, Jordi Solé Tura o fins i tot Íñigo Méndez Vigo. Miquel Iceta va recollir el testimoni de mans de José Manuel Uribes, amb ganes les justes, doncs estava encantat de ser ministre de Política Territorial, fins al punt que quan va cedir el lloc a Isabel Rodríguez va manifestar amb una sinceritat aclaparadora que sentia molt deixar el ministeri. Però Iceta és llest i ràpid, i en la seva presa de possessió va estar brillant, recordant un poema (La llibertat), de Joan Margarit, on el poeta afirma que la llibertat és una llibreria.
Jorge Luis Borges fantasehava amb un paradís al cel, que fos una biblioteca infinita on poder conversar amb els seus autors favorits i encara descobrir als altres. De la mateixa manera que George Orwell es va imaginar un infern a la Terra, on els llibres es convertien en cendra i el pensament quedava abolit. La llibertat per a Margarit constituïa una forma d'amor i la llibreria era un món d'abraçades. Llegir és un acte de llibertat i llegir bons llibres, una invitació a comprendre, a acceptar, a estimar. Llegir ens fa millors. "Entre dos cirurgians igualment competents, procuri que l'operi el que hagi llegit a Txèkhov", va escriure Simon Leys.
Iceta va recórrer a un poema de Joan Margarit en la seva presa de possessió
La llibertat és una llibreria, en efecte. Iceta va suscitar més esperances amb aquesta frase que amb qualsevol programa. Li queda molta feina per davant, des de l'Estatut de l'Artista fins a la llei del Mecenatge, però aquest cant a la llibertat i als llibres ho és també a la tolerància, a entendre les raons de l'altre, a comprendre als diferents. Quan a l'horitzó treuen el cap ideologies que encoratgen a l'enfrontament i a la confrontació, el nou ministre ens va conduir a la llibreria, aquests magatzems de l'saber que ens protegeixen, ens estimulen i ens il·lustren. Marilynne Robinson, premi Pulitzer el 2005 i autora de capçalera de Barack Obama, va escriure en un dels seus assajos: "Enyoro la civilització i vull que me la tornin". Els que experimentem aquesta mateixa nostàlgia, ens sentim reconfortats amb la cita de el ministre. - Màrius Carol - lavanguardia.com - foto: Llibreria la Calders, Barcelona, Barrio de Sant Antoni.
4 Comentaris
Mal comienzo cuando uno toma la cartera de un ministerio con desgana.
ResponEliminasalut
Amb desgana no crec, amb disgust, si, pensa que l'altre cartera feia només 5 mesos que l'ocupaba. Però Iceta és gat vell i un animal polític, se'n sortirà.
ResponEliminaSalut.
Hubo un tiempo que mi mujer y yo, devorábamos libros, en invierno en la mesa camilla. Ahora....Netflix, Vaya cambio.¿Por qué será?.No lo sé, pero hace años que no abro un libro, los miro en la estantería, repaso mentalmente el argumento, sonrío y ahí queda todo. Lo importante es que seguimos juntos.
ResponEliminaIceta me cae bien, sus ideas políticas, bueno no le doy más merito que a los demás. Mientras que no me toquen la pensión, me da igual uno que otro u otra.
Yo también hace tiempo que dejé de leer, ahora ya ni Netflix, me cansan las series. Nada, supongo que hemos dejado se analógicos para pasar a ser digitales. Hay más casos de gente que ha dejado de leer, aunque en el ordenador si leo y mucho, sobre todo poesia, y textos largos también si me interesan.
Elimina