💬L'exconseller de la Generalitat Santi Vila va donar el passat 3 de febrer les escriptures del seu pis com a aval de la fiança de 216.000 euros imposada per un suposat delicte de desobediència a l'ordre de lliurar 44 obres d'art provinents de el monestir de Sixena exposades al Museu de Lleida. - Josep Martí Blanch.
Com en llenguatge procesista, per referir-se a Vila, només es pot escollir entre botifler, traïdor o quintacolumnista, ningú a la Generalitat va creure llavors que era necessari defensar la seva actuació com a conseller i cobrir-se les espatlles fins que en una sentència ferma s'acredita la comissió d'un delicte. Només Òmnium, amb Marcel Mauri i Jordi Cuixart al front, ha col·laborat fins a la data sufragant una part de les despeses jurídiques i un percentatge de la fiança de l'exconseller. Per no ajudar-lo, a Vila, el Govern ni tan sols li ha facilitat assistència jurídica ni cobertura moral i anímica. Ningú, del Departament de Cultura, ni un trist sotsdirector, el va acompanyar quan va declarar davant el jutge al 2018 o quan es va desplaçar a Osca per lliurar les escriptures del seu pis. El mateix Govern tractant a un dels seus exintegrants com un empestat. Roma no paga traïdors, encara que caiguin en combat exercint les seves competències i defensant fins al límit els interessos de la institució per a la qual treballen.
És de suposar que algú l'haurà trucat en les últimes hores perquè pugui beneficiar-se del fons complementari de riscos que el Govern ha aprovat per evitar l'embargament dels béns de 34 polítics, alts càrrecs i funcionaris de la Generalitat derivat de l'arbitrària escabetxada exercida pel Tribunal de Comptes. Seria una manera de demostrar que el que preocupa no és l'evolució ideològica dels encausats ni com de prop o lluny estan de la doctrina que marquen els bisbes de la fe, sinó dotar alts funcionaris i dirigents polítics de la Generalitat d'una eina de suport perquè exerceixin les seves funcions sense por i que només després de la comissió provada d'un delicte -amb sentència ferma- aquest paraigua deixi de cobrir-.
El més sorprenent del decret és que no s'aprovés abans i que ni tan sols hagués treballs previs elaborats sobre la seva arquitectura jurídica, sabent des de març de 2019, quan el Tribunal de Comptes va tancar el seu informe previ, que el cop de destral patrimonial als encausats acabaria arribant. El decret llei no va començar a preparar-se fins al matí de el passat 16 de juny, al Departament d'Economia, en una reunió a la qual van ser convocades vuit persones de la pròpia conselleria i de l'Institut Català de Finances. A aquesta van seguir moltes altres, inclosos els dissabtes i diumenges, amb l'afany de trobar una fórmula imbatible i inatacable des del punt de vista jurídic. No hi va haver oposició interna al Govern, tot i que l'entusiasme va ser per barris; més gran en el de junts, més fred al republicà. Com ningú segueix fiant-se de ningú, el decret llei no va figurar en l'ordre del dia de la reunió de l'Executiu català per evitar filtracions. Només estaven a el tant del mateix Pere Aragonès, Jordi Puigneró, Jaume Giró i Laura Vilagrà.
El pegat -a veure el que dura- era necessàri donada l'arbitrarietat acreditada amb la que ve actuant el Tribunal de Comptes. No garanteix immunitat ni impunitat i compleix amb l'objectiu d'aportar confiança als que exerceixen un càrrec en l'autogovern; limitant el risc -sense eliminar-que siguin víctimes d'alcaldades i sense emparar les que puguin cometre ells mateixos. I a més segur que inclou a botiflers, traïdors i quintacolumnistes. Per què estan inclosos, no?
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
jejejeje, seguro que no ha apagado el movil en la última semana....jejejeje
ResponEliminaYo creo que los políticos deben acogerse a todas las leyes más que pagarles la impunidad, más aun cuando estan avisados en repetidas ocasiones. Si me avisan tres veces que hay un radar en la carretera y me lo salto por que me sale de las narices ¿Por qué el esforzado ciudadano debe pagar "la fiesta"?, pues con esto es igual, ya esta bien.
ResponEliminaUn saludo.
Estoy de boda.Su contesto aluego.
ResponEliminaDaniel, este señor en concreto, no ha robado ni ha malversado, se limitó a cumplir con su trabajo para evitar el saqueo del Gobierno de Aragón, del impresentable este del Lambán, el menos socialista de todos los socialistas. Las obras robadas al amparo del 155 del museo de Lleida y transportadas a Sixena es una injusticia flagrante, porqué además en su dia se pagaron a las monjas y bien pagadas. Unas obras, que de no haber intervenido la Generalitat al adquirirlas, se habrían perdido puesto que las monjas abandonaron el convento. Lo que pasa con este Señor es una doble injusticia, porqué los suyos también le han abandonado, y todo porqué renegó de la independencia, de la republica, en no estar de acuerdo, por eso ahora no le dan ni agua, ni unos ni otros.
ResponEliminaSaludos.
Las monjas,no pueden vender obras de arte,de la Iglesia.El proceso,es complicado y difícil entra el obispo de la diócesis e incluso el Estado.Si que se ha dado el caso,ahora es casi imposible,que en épocas de penurias los conventos se han desprendido de obras de arte,bajo mano y sin autorización eclesiástica.Por lo tanto el hecho de que estas monjas,recibieran dinero(que habría que demostrarlo,con documento legal),no daria derecho a la transmisión legal,porque ese documento es imposible.
ResponEliminaDocumentación hay, leí por ahí, incluso se indica la cantidad de dinero que recibieron las monjas que estaban ya en Vallvidrera. Si es legal o no, ya no lo sé, ¿en la Iglesia Católica hay algo legal?, si esta gente se han adjudicado por la face, las viviendas, monasterios y lo que sea que les ha dado la gana. Pero si no se llega a rescatar todas estas obras, vete a saber ahora como estarían, con la de tiempo que llevaba abandonado el Monasterio.
ResponElimina