El recent informe de l’ONU coincideix amb una concatenació d’incendis, inundacions i sequeres que semblen les proves aportades per un fiscal agressiu contra els procesistes. A moltes famílies ja s’observa una bretxa entre els hàbits ecològics dels fills i les rutines dels pares. Reciclar, no fer servir envasos de plàstic, evitar menjar carn i fer apologia de la bicicleta, que fins fa relativament poc eren opcions minoritàries, ara són multitudinàries. L’informe de l’ONU recupera conclusions catastrofistes de finals del segle XX, com “aviat serà massa tard”. És un recurs pensat per transmetre pànic, però que també pot desmobilitzar. Si ja no hi som a temps, ¿té sentit actuar?. Salvem el planeta...., com si al planeta l'importes gaire que la platja estigui a Castelldefels o a Castellfollit de la Roca.

Ara tenim prou perspectiva per saber que això només influeix en la divulgació d’una consciència sostenible. Convençuts per la pluja de missatges alarmistes, uns quants famosos de Hollywood posen de moda no dutxar-se i gaudir d’una brutícia estructural notable. La coartada: no es renten per no contribuir al malbaratament d’aigua, a l’excés contaminant de la cosmètica, a l’espiral consumista o per recuperar els valors espirituals d’una connexió més autèntica amb la natura. No trigarem gaire a veure com es criminalitza l’ús de l’aigua i del sabó i com s’il·legalitzen els túnels de rentat de cotxe, que concentren tots els mals medioambientals imaginables. De fet, no ditxar-se en llenguatge prefòrum ñes no treure's les cascarries i d'aixó s'en diu. guarros, garrins, porcs, i no ñes nou, alguns actorsa de Hollywood ja tenien fama abans d'aquest postureig de brutejar, com l'ex de Penelope Cruz, el Mateu Mc.Donaalgú i algun que altre.  Podriem dir que en aquest cas, acceptem el canvi climàtic com a excusa d'animal de companyia per brutejar.

Antes, a les cases no hi havia dutxes, ni bidets per fer-se un bany txec, però es podia anar a Cal Ral a rentarse, s'en deia Cal Ral com erròniament els boomers (jo inclós) haureu deduit perquè aquesta quantitat de fracció de pesseta costava rentar-se en aquell lloc. Doncs no: Ho expliquen a Sabadellejant:  

"La casa més coneguda del barri, però, era Cal Ral, que encara existeix. Està situada a la cantonada entre els carrers Tetuan i Sant Ramon de Penyafort. La seva piscina (una de les primeres de Sabadell, anterior, inclús, a la del Club de Natació) era molt popular. Realment era una bassa que no arribava a piscina, però que es podia practicar perfectament la natació, fins el punt que era utilitzada pels integrants del Club de Natació Sabadell abans de tenir la seva pròpia piscina. 

El propietari de la bassa era el senyor Joan Ral Datzira, que també tenia dues banyeres i unes dutxes. Cal Ral va tenir gran anomenada els anys cinquanta i seixanta com la “casa de les dutxes”. Els seus clients –la majoria treballadors de les empreses i fàbriques del voltant- tenien, per un preu mòdic, un quart d’hora d’aigua calenta i, també, sabó i tovalloles. Els dissabtes a la tarda i els diumenges al matí estava ple a vessar de clients que entraven amb brutícia a dojo i sortien lluents i nets com una patena. En una època en que no tots els habitatges disposaven de quarto de bany o dutxa amb aigua calenta i que el costum era rentar-se, a fons, un dia a la setmana, anar a Cal Ral era una bona idea. Els que podien, però, es feien socis del Club de Natació, que va fer una gran crescuda aquells anys, i no per practicar la natació precisament, sinó pel tema d’aprofitar la dutxa amb aigua calenta.  

En resum, i com diu la dita: de porc i de senyor se n'ha de venir de mena.