Anys ençà, per les festes Majors, almenys a la del meu poble Sant Feliu de Codines, a l'envelat quan feien el ball de nit i ja cap al final, tocaven els "repicats" una espècie de polques o quelcom similar amb molta marxa i que la gent ballava esverada i contenta. Aleshores, sempre n'hi havia un que normalment no ballava que cridava "Que volti la verra" i el músic del contrabaix feia girar a tota velocitat el seu instrument sobre el seu eix i la gent xalava. El del contrabaix o la verra, que estava fart ja d'anar per Festes majors tocant una música que no li agradava quan en realitat el que ell volia era tocar el contrabaix al Líceu o al Palau, se'ls mirava indolent, como si no anés amb ell.

Tot va començar a principis de segle XIX, quan grups de francesos van fugir del seu país escapant de la revolució que havia esclatat a 1789. Aquells refugiats van introduir els balls de saló, que de seguida es van posar de moda. Això va coincidir amb el fet que les autoritats ja no obligaven a demanar permís per organitzar balls. En conseqüència, es va viure una veritable febre per crear societats de ball. Aquestes entitats necessitaven un espai on poder desfogar-se i a partir de la dècada de 1840 van començar a usar els envelats.

Segons el folklorista Joan Amades, el primer que va muntar aquest tipus de carpes, conegudes a Catalunya com a 'envelats', va ser el pintor de parets i adornista José Caba, de Barcelona. Les aixecava fora de les muralles, que llavors encara no havien estat enderrocades, en un espai que ara podríem situar entre el carrer de Pelai i la ronda Universitat.

La vida dels envelats va començar a agonitzar a partir de la dècada de 1970. La societat havia canviat i la manera de divertir-se també. A més, ja no s'havia d'esperar a la festa major per ballar. L'última vegada que es va muntar un envelat a la festa major de Gràcia va ser el 1987, a la plaça de la Revolució. Avui seria difícil perquè les terrasses de bars i restaurants han anat ocupant cada vegada més espai públic, fent-lo menys públic del que era abans. Ara hi ha les carpes, pero no és el mateix concepte.