dilluns, 2 d’agost de 2021

UN NEGACIONISTA A L'UCI



Jorge, 46 anys i negacionista declarat, va confirmar amb una PCR que els vòmits i la febre que tenia eren a causa del coronavirus. Fa 15 dies que és a l’uci de l’Hospital La Fe de València. La seva germana Elena ha explicat el seu cas a el periódico en l'article que podeu llegir a continuació. Farien be donar la máxima difusió a aquesta noticia, a veure si els negacionistes agafen consciencia del perill en que estan ells i el mal que poden fer a altres, i es vacunen d'una vegada.

Tinc por, Elena, que per haver sigut un cafre ara no puguem frenar això. Aquesta setmana ha sigut de cop una de les meves lliçons de vida més grans. Passar molt temps a Twitter, etcètera, m’havia radicalitzat a l’extrem. Tant de bo m’hagués vacunat». Aquest whatsap me’l va enviar el 13 de juliol passat el meu germà Jorge, 46 anys i negacionista declarat, després d’haver confirmat amb una PCR que els vòmits i la febre que tenia eren a causa del coronavirus. Dies després ingressava a l’hospital. Se’n hi va anar amb l’ordinador i una maleta carregada de llibres, sense sospitar que en pocs dies li induirien el coma perquè era necessari intubar-lo per salvar-li la vida.

Avui fa 15 dies des que és a l’uci de l’Hospital La Fe de València en estat «d’extrema gravetat». De fet, el ventilador no ha sigut suficient i l’han hagut de connectar a una màquina d’últim recurs anomenada ECMO, que els metges descriuen com a «molt agressiva» per les seves possibles complicacions, i que serveix per oxigenar la sang fora del cos i intentar, així, donar temps als pulmons perquè es recuperin. Aquest virus és així de traïdor: en qüestió d’hores va passar de creure que aviat tindria l’alta a complicar-se amb una gravíssima pneumònia bilateral. Els metges ens han explicat que hi ha un moment, que sol produir-se entre 7 i 10 dies des de l’inici dels símptomes, en què a algunes persones, no se sap per què, se’ls desenvolupa un sobtat procés inflamatori pulmonar que no poden aturar.

Ara només ens queda esperar... En el millor dels casos ens enfrontarem a uns mesos d’angoixa, amb el telèfon enganxat dia i nit, amb molts alts i baixos i moments de tensió. En altres escenaris, prefereixo no pensar-hi. El Jorge i jo ens havíem enfrontat un munt de vegades pel tema de la Covid. De fet, era per l’únic que discutíem. Ell, que a l’inici de la pandèmia vivia atemorit, de sobte va fer un gir i es va contagiar d’un virus invisible i molt perillós: el de les teories que neguen l’existència de la Covid o en relativitzen els efectes. Escoltava presumptes gurus que presumien de manejar informació privilegiada: dades econòmiques i socials fora de l’abast de la resta dels mortals, científics inclosos. Després va sortir la vacuna i, en aquesta mateixa línia, es va negar a posar-se-la. Fins i tot va intentar que la resta de la família, inclosa la meva mare de 84 anys, tampoc se la posés.

No m’oblido dels seus ulls espantats i suplicants quan li van dir que almenys passaria 15 dies a l’uci. El que hauria donat en aquell moment per haver-se posat aquesta vacuna que va menysprear. Per a ell ja és tard. La seva sort està tirada i ja només depèn de Déu i dels sanitaris que es desviuen des de fa mesos per combatre una pandèmia que alguns incauts encara s’entossudeixen a negar. No tinc forces ni ganes per entrar en polèmiques passades: que si és una vacuna no prou provada, que si hi haurà futurs efectes secundaris, que si ha complert els postulats de Koch... Crec que és necessari aïllar-se de tot el soroll que bull a les xarxes per adonar-se que la realitat és ben senzilla: la Covid-19 mata i les vacunes salven vides. Potser no frenen totalment els contagis, però sí que eviten acabar a l’uci. I això és més que suficient.

Si estàs llegint això i en encara tens dubtes, només et demano que t’ho replantegis. És veritat que el percentatge de persones a qui se’ls complica és petit, sobretot entre els més joves de 50 anys, però l’estadística és la ciència que diu que, si el teu veí té dos ferraris i tu cap, cadascun de vosaltres condueix un flamant esportiu. Menys del 5% dels malalts Covid ingressen a l’uci, però per al que li toca, el percentatge és del 100%. I, tot i que et sembli llunyà, hi ha gent a qui li toca. Persones, com el meu germà, que es creien immunes: jove, fort i sa. I es pateix molt. Pateixen els pacients i pateixen les famílies, que malviuen mesos amb el cor encongit desitjant que no hi hagi trucades a deshora. El Jorge no pot dir-t’ho ara, però t’ho dic jo en nom seu: sisplau, no ho dubtis i vacuna’t.


Share This

6 comentaris:

  1. Mañana viene una sobrina a vernos. Ya ha pasado el Covid hace al menos tres semanas, ya se ha hecho una PCR para venir a casa y ha dado negativa. Ha estado casi un mes de baja del Hospital...
    Me da malas noticias. Sus compañeras/os están colapsados. No han dado vacaciones y por lo que se ve habrán de coger el Covid para tener días libres.
    Los viejos no vamos bien. Todo está otra vez en marcha. La economía ruge y se espera cantidad de turistas, que haberlos haylos.
    De una u otra forma acabaran con nosotros, FRANCESC; sobramos y no producimos más que gastos.

    Esto es como una peli de ciencia ficción de los años 50; el Covid son ellos, que son los transportadores, ellos sobreviven, que son los que gastan y mueven el dinero, nos contagian y lentamente, a razón de unos 60 diarios, para no alarmar a toda la población como en la primera ola que fue muy descarado, vamos muriendo tocados por nuestras patologías (pulmón, corazón, riñón...) y nadie se entera ni se preocupa , ni tiene cargo de conciencia.
    Salut y ojo con "ellos".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està tot molt complicat, les UCIS a tope i d'Anglaterra venen males noticies sobre més mutacions. S'acosta la tardor i la cosa es complica cada vegada més.


      Salut

      Elimina
  2. Francesc: Ay de los negacionistas, entre la irresponsabilidad y la presunta culpabilidad por sus comportamientos peligrosos para el resto. A veces funciona la justicia natural.

    Miquel: comparto tu cuasi angustia o angustia entera, pero pongamos algo de razón y sobre todo extremo cuidado en protegernos, porque si no es de una cosa va a ser nuestra salud mental la que se va a volver cada vez más precaria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que no solo no ha acabado la pandemia, sinó que se está complicando y todo indica que va a ir a peor, si estuvieran todos vacunados, y todos no es solo los europeos, sin o todo el mundo, quizás se podría erradicar la pandemia. Pero mientras, seguirán saliendo cepas nuevas una tras de otra y eso va a ser la historia de nunca acabar.

      Elimina
  3. Nos estamos habituando a morir de Covid, FACKEL
    Es como el salir el fin de semana con el coche, que ya había cien muertos seguros y siempre les tocaba a otros, y ya era hábito y no pasaba nada porque formaba parte de la cultura del ocio.

    Ahora, después de año y medio largo , las personas quieren salir y gastar, y se han tomado como riesgo el hacerlo, con la excusa de que quien algo quiere (disfrutar), algo le cuesta (enganchar el Covid). pero los asintomáticos, los que lo han pasado, los vacunados con riesgo a cogerla, los jóvenes, en fin, están medianamente protegidos, nosotros no.
    Y de una u otra forma se van muriendo los viejos, los que dan gasto al sistema, y los que realmente sobran, aquellos que escuchábamos de la boca de nuestros padres "cada cincuenta años hace falta una guerra", y esta es la nuestra, la de los perdedores.
    salut

    ResponElimina
  4. Miquel, no et preocupis la nova teocràcia ens ha de salvar de qualsevol mal. Substituint la dels clergues ha arribat per quedar-se la teocràcia de la salut que ens promet una vida longeva i feliç. Haleluiah!

    ResponElimina