dimarts, 3 d’agost de 2021

TEOCRÀCIA DE LA SALUT



La teocràcia de la salut és ja una realitat. El cercle s'ha tancat. Del govern dels clergues al de les bates blanques i, pel mig, un parèntesi de llibertat que en termes històrics ha durat més aviat poc. Necessitem certeses. En el passat niaven en els baixos de les sotanes. Ara caminen amagades entre les bates blanques de metges i epidemiòlegs. - Josep Martí Blanch

Ens conforta i tranquil·litza que algú ens digui com viure. Ens estalviem la presa de decisions, evitem haver de gestionar riscos de manera individual i, el més important, podem assenyalar a l'heretge, a qui es salta el ritual, i convertir-lo en l'origen de tots els mals. Cal sortir a marcar les seves cases amb creus: Aquí viu un no vacunat! Aquí viu un crític amb la mascareta! Aquí està el pitjor de tots, el que visita al seu pare de 80 anys i el besa i acarona!. Sempre de fons la negació de la mort. En el passat funcionava la promesa de la vida eterna, que imposava a canvi condicions severes durant la vida mundana. En el present, capats per a la transcendència, la promesa és la negació de la mort amb el fals esquer de viure per sempre; però no en el més enllà, sinó en el més ençà.

Venim de lluny i això d'ara és només un fi de festa. Comencem amb l'obsessió per l'alimentació, per la pràctica de l'esport, per la florida de la indústria de l'enrajolat estètic dels cossos. Eren només senyals, pistes parcials del que se'ns venia a sobre. La pandèmia ha eliminat les últimes prevencions i ens ha permès creuar la meta. El punt d'arribada no és altre que la construcció d'un paraigua mental en què la mort només és possible si prèviament hem fet alguna cosa malament. Respirar massa CO2, fumar, treballar en excés, patir, apostar per una dieta inconvenient, dormir poc o massa, ser sedentari, no practicar ioga, beure pocs sucs d'hortalisses, o -des de fa un any i mig- no sacrificar suficients bens al déu de la pandèmia per aplacar la seva ira definitivament.

La mort ja no és una fatalitat ni una desgràcia. És un càstig evitable si no persistim en pecar contra la nostra salut. Les antigues teocràcies prometien vida després de la mort. Les modernes van més enllà: vida sense mort. Hi ha més mentida provada en les segones que en les primeres.



Share This

5 comentaris:

  1. Hay una diferencia, en las sotanas la Fé,en las batas blancas la Ciencia.Son cosas diferentes.La primera busca la salvación de tu alma,el encuentro con Dios(previa una vida sana ,moralmente).Las Ciencias de la Salud, estudian para el cuerpo humano, su conocimiento, las reacciones bioquímicas que en él se originan, que son muchas y complicadas, basta que se desvie un enzima,por la mala información de un agente extraño, como es el caso de un virus y las consecuencias sean catastróficas.
    Una la Fé, la otra la Ciencia. Pero no son opuestas. Pero en ambas la libertad del individuo, para tomar decisiones.La cosa es fácil. Libertad y derecho para no vacunarte, si así crees que es mejor para tu cuerpo.

    ResponElimina
  2. No! No es una cuestión de libertad el no vacunarse, porque en no hacerlo tienes tu libertad, pero invades la del otro. El hecho reside en que la fe no salva nada, ni cuerpo ni alma, y la ciencia intenta salvar el cuerpo, aunque no siempre lo consigue. ¿y el Alma? el alma se serena....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un cuento de Monterroso a propósito de la fe: LA FE Y LAS MONTAÑAS

      Al principio la Fe movía montañas sólo cuando era absolutamente necesario, con lo que el paisaje permanecía igual a sí mismo durante milenios.
      Pero cuando la Fe comenzó a propagarse y a la gente le pareció divertida la idea de mover montañas, éstas no hacían sino cambiar de sitio, y cada vez era más difícil encontrarlas en el lugar en que uno las había dejado la noche anterior; cosa que por supuesto creaba más dificultades que las que resolvía.
      La buena gente prefirió entonces abandonar la Fe y ahora las montañas permanecen por lo general en su sitio.
      Cuando en la carretera se produce un derrumbe bajo el cual mueren varios viajeros, es que alguien, muy lejano o inmediato, tuvo un ligerísimo atisbo de Fe.

      Elimina
  3. ¿Cómo será el Padre Nuestro de la Ciencia?, me pregunto...

    Farmacéuticas que estaís en la tierra, bienaventurados sea vuestra existencia, así en la Tierra como en el Hospital, la pastilla diaria de cada día dánosla hoy...

    o algo similar, al paso que vamos.
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, que Astrazenewca y Pfizzer han apujat el preu de les vacunes.

      Elimina