"L’aproximació científica al canvi climàtic, però, només serveix per fer titulars escandalosos que l’endemà seran eclipsats per altres titulars no menys escandalosos (crisi del Barça, polèmica de l’aeroport, enèsim driblatge judicial de Puigdemont). Tothom parla del clima (com ara jo mateix), però, a part del sentiment de culpa que s’empara de les persones més conscients, cada país viu pendent de les necessitats a curt termini. El futur que la ciència preveu no provoca canvis col·lectius.
El col·lapse climàtic ens enganxarà per sorpresa com ha passat en tantes altres crisis. La bombolla immobiliària. O la pandèmia. La comunitat científica havia anunciat un fenomen víric semblant a la covid. Va arribar i no teníem res preparat. El gener passat, un estudi de l’Institut de Geociències de Madrid anunciava una erupció a l’illa de La Palma; i la preveia exactament a Cumbre Vieja. No en va fer cas ningú. “Un informe pessimista!”, devia dir un governant, si la va llegir. “Catastrofista!”, devia murmurar algú altre. Si haguessin fet cas de la ciència, les autoritats canàries i els que han tingut mitja hora per salvar alguna cosa de casa podien haver preparat amb mesos d’anticipació un pla d’auxili i trasllat de bens i persones. El resultat ja l'hem vist en directe dia a dia. Perdó, dissabte i diumenge i informació la justa, la del telenoticies, avui tornaràn a dedicar-hi 18 hores diaries.
Escoltar les veus informades? Fer cas dels experts? Preveure les desgràcies? De cap manera! Els humans no volem preveure el futur. Preferim que drames i tragèdies ens arribin per sorpresa. “La natura és gran i la raó petita”, escriu Leopardi al Zibaldone . Ens agrada fugir a correcuita dels rius de lava. Fins que la lava se’ns cruspeixi a tots amb dents de foc."
Aquest és un extracte d'un article d'Antoni Puigverd a la vanguardia, és molt més llarg i el podeu llegir sencer aquí, però m'he quedat en la part que entenc és més rellevant. Deia l'altre dia un palmero que creuria en déu si no s'ensorrava el campanat de Todoque. Pot continuar sent ateu, el campanar com a simbol ahir va caure, llàstima que els que ens havien d'informar en directe de la seva caiguda estàven comodament de cap de setmana.
Ummm...torres más altas han caído, dicen por ahí.
ResponEliminaSalut
dicen, dicen, esta torre era más bien pequeñita. Ah! y Dios no ha evitado su colapso, andaría ocupado en otras cuestiones.
EliminaLa casa del Señor, está en cada uno de nosotros, la iglesia sólo es un edificio, para reunirse y puede ser reconstruida, pero para los del pueblo es un simbolo y es triste verla caer, muchos se bautizaron, se casaron en ella. Son sus recuerdos
EliminaPues el edificio se ha ido al traste, como su Señor inexistente. En esto no coincidiremos nunca.
EliminaNo tenemos porque coincidir, es anécdota como lo es que alguna casa ha sido rodeada y no ha caído. Tendrá interés turístico
EliminaPues seguramente, aunque si lo convierten en un parque natural como en Timanfaya, los propietarios no podrán disfrutar de su vivienda. En el altar de la iglesia de la Graciosa, hay una barca a tamaño natural, si hay inundaciones puede ser útil. Creo que el cura de Todoque consiguió salvar las imágenes de la iglesia.
Eliminahttps://lanzaroteparaelmundo.wordpress.com/2012/07/06/iglesia-de-la-graciosa/
Informes y avisos, los tienes cada día y para todos los gustos. Zonas inundables, de toda la vida; ídem de volcánicas. Virus, venenos, radiaciones..Nos olvidamos, construimos (sin permisos),donde no debemos. No tomamos medidas de seguridad, masificación en los geriátricos...En fin que somos así.
ResponEliminaSomos así, como reza el articulo, si señor, estas cosas siempre pasan en otros sitios, hasta que nos toca a nosotros.
ResponElimina