dilluns, 27 de setembre de 2021

QUÈ T'EMPORTARIES D'UNA ILLA

 


De l'illa de la Palma, s'emportaria un a Lydia Lozano i la retornaria a Telecinco. Perquè cada dia que roman als peus del volcà, la tragèdia sembla més nímia. Els culebrons turcs d'Antena 3 estan fent miques la telerealitat de la cadena que més ha fet per aquest país. Si s'enfonsa Sálvame, ningú estarà fora de perill. - Carlos Zanón

"Amb la lava d'un volcà en erupció apropant-se a casa teva, s'emportaria un la lava si tingués el dia Jean Cocteau. De Hawaii, a Elvis i de Gran Bretanya, Irlanda de Nord. De Sevilla, l'illa Mínima i de l'illa de el doctor Moreau, a Marlon Brando. hi ha un munt de pel·lícules de les que t'emportaries a Brando, que, per cert, tenia una illa en propietat, Tetiaroa, al nord-oest de Tahití. Ara Tetiaroa és un resort per a multimilionaris. No hi ha volcans sota. El magma no té consciència social.

Anys i anys preguntant-te què t'emportaries a una illa deserta i ara et trobes interrogándote què t'emportaries d'aquesta mateixa illa. El matalàs. No hi ha records que salvar. Tot estarà en el núvol i ens importa un rave recuperar-lo. No hi ha amulets ni Rosebud ni joies de l'àvia de dur. Documentació. El teu sofà favorit. El mòbil i el carregador, és clar. Les sabates. En realitat, si la lava i Lydia Lozano estiguessin a punt de portar-se per davant casa nostra, és probable que no salvéssim res. Que no hi hagués res que no poguéssim tornar a tenir. Que no voldríem res sense endoll.

Quin llibre salvaries d'una illa volcànica. Amb quina dona o home, et quedaries, Robinson Crusoe. Què salvaries de foc. A qui. De nosaltres, illa inexpugnable i deserta, què rescataríem. Tant de bo la lava. La bella bellesa de la destrucció. I unes sabates. I un matalàs. I tots aquells dibuixos de volcà que fèiem de nens i els amants petrificats de Pompeia i aquest Krakatoa, amb nom de bar hawaià a la Diagonal en el qual Elvis es pren els seus sandvitxos de plàtan mentre Lydia Lozano entrevista a una parella de joves que no han perdut casa ni feina però tenen tres fills petits i matalassos a casa i ni ploren. Ha de ploriquejar ella."

Ah! en els mitjans catalans, La Palma ja ha passat a segon pla, Puigdemont, el fugitiu que no és fugitiu però és com si fos fugitiu acapara tota la seva atenció. I la Palma, malament, gràcies. L'esglesia de Todoque, el símbol de la resistencia, va caure ahir a les cinc de la tarda.


Share This

6 comentaris:

  1. Creo que en Todoque queda todo enterrado, empezando por la vida de sus habitantes.

    ResponElimina
  2. De vez en cuando, la naturaleza nos recuerda nuestra fragilidad, y hasta en las islas mas paradisiacas se pueden abrir todos los infiernos.

    Mi sentimiento por todos aquellos que han visto enterrada su vida entera bajo la lava.

    Por cierto, a una isla desierta yo me llevaría a la Cospedal..... ¡¡¡ Jiiiiijaaaaaaa!!.

    ResponElimina
  3. Sólo un móvil con conexión, ni libros ni discos.

    ResponElimina