diumenge, 26 de setembre de 2021

STOOPING



No hi ha res de nou, llevat del que hem oblidat o desconeixem. Ho dic perquè ara l'univers instagramer ha descobert l'stooping, amb esa d'stùpid, que es veu que en angles fa fe fi. Perquè el fenomen és tan antic com el món des que hi ha contenidors d'escombraries als carrers. És tot un clàssic. Vas caminant tranquil·lament pel carrer i veus una cadira, una taula, un mirall o un aparador a la banda de diversos contenidors d'escombraries. Tampoc ha de ser en aquests llocs. Ja que moltes vegades et trobes mobles abandonats per qualsevol vorera, zona d'aparcament o als voltants d'algun portal i et semblen perfectes per al teu apartament. Simplement hi són, i quedarien perfectes en aquest racó de la sala, o substituirien a aquell banquet de la cuina. Aquesta és la visióm milennial de quelcom tan antic com les putes, els forners o el fet de viure. Reciclar, recollir residuus del carrer

Després d'arrasar en ciutats com Nova York, Toronto i aterrar recentment a Barcelona -amb més de 4.000 seguidors al compte-, ara és el torn de Madrid. El fenomen stooping (amb una traducció aproximada al castellà de 'inclinant l'esquena', l'acció que es realitza per recollir un moble de terra) ha arribat a la capital d'Espanya. El procés és simple: algú veu una butaca abandonada, li fa una foto, l'envia al compte d'Instagram detallant el carrer i el nombre concret d'on està, i el comunitty manager de torn la publica per als possibles «caçadors». O sigui el boca orella 2.0, pur postureig de cap de setmana de gent avorrida.
A part dels subsaharians que recullen bastant més que algun moble dels contenidors, i això sí que és reciclar de veritat, fins al punt que hi ha qui està plantejant la possibilitat d'algun tipus de subvenció municipal per a ells, la gent comú, els d'abans, esmentats ara com a boomers, portem en general temps recollint mobles, llibres o altres estris per a ús i gaudi propi. Només que en no ser ni pertanye r a cap generació posterior, i per tant no estar afectats per la idiocracia,  no necessitem presumir infantilment del que és d'allò més natural, de tota la vida, vaja.

Senyor, envia'ns als bàrbars d'una puta vegada, això és cada vegada més insuportable.

Share This

12 comentaris:

  1. Hace treinta años o así, salía con una chica que tenia una hermana que tenia toda la casa repleta de estas cosas, las cogía, las restauraba con mucha paciencia y la verdad es que te asombrabas del resultado. No es nuevo, solo es nueva la tontería, y tampoco.
    Un saludo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bueno, yo tengo dos sillas, un cuadro, una mesita, un espejo y cinco novelas de Terry Pratchett. Y una amiga de mi mujer que encima de recoger muebles viejos, los restaura y decora.

      Saludos cordiales.

      Elimina
  2. Cualquier camino es bueno, para dar una segunda oportunidad. Utilizo segunda mano, wualapop,en otros tiempos almacenes benéficos del ayuntamiento. En cada caso hay una historia interesante compartida.
    Recuerdo una en Córdoba hace 8 años, una señora joven que vendía todo porque se marchaban con marido e hijos, por asunto de trabajo. Todo la tarde charlando, le compramos varios juguetes para mis nietos, nos contaba lo felices que habían sido sus hijos con ellos y no quería tirarlos a la basura, eran de calidad.

    ResponElimina
  3. No se trata de eso, aqui hablan de que ven muebles o enseres abandonados y lo cuelgan en Instagram para que otro los recoja. Me parece una memez, sinceramente.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Son los tiempos, las interacciones sociales se hace con un medio: las redes sociales en sus distintas formas. Con un soporte, el móvil. Mea culpa, soy un viejo muy interactivo, pero no me quejo, me va bien.
      Ahora es así, pero quién sabe en un próximo futuro.

      Elimina
    2. Bueno, en Sabadell es más fácil, la gente antes de abandonar muebles avisa al ayuntamiento para que los recoja. Y pasan muy a menudo.

      Elimina
    3. En mi pueblo, era así, pero ya no. Si dejas algo en la calle te multan y fuerte. Tienes que llevarlo a un lugar especifico, de difícil acceso donde un inquisidor te permite dejar unas cosas y otras no.Si se trata de "runa" de obra ,has de pagar.Los tiempos cambian.

      Elimina
    4. En SABADELL aún funciona, y la verdad es que son muy eficientes los del Ayuntamiento.

      Elimina
  4. No cal tanta tonteria. Ho feiem sempre i no existia ni mòbils ni internet. El primer lloc on vaig viure el vaig muntar així.

    S'està idiotitzant la vida.

    Anna Babra

    ResponElimina
  5. Se ha hecho siempre. Me sorprende que sorprenda.
    salut

    ResponElimina