En una entrevista a El Correo amb motiu de la presentació de la pel·lícula d'Icíar Bollaín, 'Maixabel', que competeix per la Concha d'Or. En la mateixa, l'intèrpret gallec dóna vida a Ibon Etxezarreta, un dels assassins de Juan Mari Jáuregui a qui el propi Tosar va conèixer per preparar el personatge. A l'inici de l'entrevista, preguntat pel que va pensar quan li van fer la proposta, explica que "el primer és que no vaig a fer-ho. I immediatament que ho he de fer, ha, ha". Era conscient que es tractava de material molt sensible, però "venint el projecte d'Icíar em donava tranquil·litat, però vaig sentir aquest moment de terror absolut".
Poc després, a declaracions sobre el periodista sobre que Tosar va viure en ambients nacionalistes a Galícia, respon: "Sí, per sort en un entorn molt més calmat i benèvol que Euskadi. No podia evitar pensar que, si jo hagués nascut on Ibon va néixer, igual estaven les tornes canviades". Aquesta frase serveix per formular la següent qüestió: "Podia haver acabat a Jarrai o a ETA", al que l'actor respon: "Potser si. O no. Depèn de molts factors, l'entorn pot molt però també hi ha una intenció, està en tu, el terrible és quan arriba el moment en què t'adones l'error comès i de el dolor que has provocat".
D'aquestes declaracions, El Correu va escollir com a titular: "Luis Tosar: De néixer a Euskadi, podria haver estat d'ETA", frase que ha servit a molts per iniciar un autèntic linxament en xarxes socials, potser perquè aquests linxadors no entenen res en la seva intransigència, quan la resposta de Tosar és impecable, de fet és l'única que una persona honesta i raonable donaria, potser si o potser no, depèn de l'entorn. Si aquests que l'han linxat en aquesta xarxa que crema massa sovint, aquests haters hiperventilats no entenen això, és que no han entès res, i se sol dir d'algú que no entén res que és un idiota.
Els Stones tenen una cançó emblemàtica, Sympathy for the Devil, la cançó en la seva lletra pot ser també criticable, però cal entendre-la en el seu context i època, com moltes altres coses. Per exemple, voldria recordar que en aquest país hi havia alguna cosa més que certa simpatia pel GAL, començant per Pedro J. Ramírez; i el GAL era terrorisme d'Estat, però existia aquesta simpatia cap a la tasca del GAL, o potser no, depèn de l'entorn, però ningú ho va criticar en el seu moment, perquè en el fons semblava que estaven fent en aquell moment, el correcte. Tot això ho ignoren els haters de twitter, i ignorar ve d'ignorància, que abunda molt a la xarxa, massa.
.png "English"){kind=small}
7 Comentaris
No puedo escribir sobre el tema. No sería imparcial.
ResponEliminaMatar es eso, matar, y de la misma familia, de la misma leche, de la misma sangre, de un mismo padre y madre pueden salir dos personas diferentes con dos espíritus diferentes. Uno se puede dedicar a ser un hombre sin mancha y el otro puede dedicarse a una ideología, y en ella al compromiso de quitar vidas. Hay quien ha quitado 39, y lo homenajean.
Un abrazo
Un abrazo
Se tiene que ser muy claro en esta disyuntiva, no vale comparaciones. Matar, asesinar es concreto, nace de un odio por un motivo, pero está en uno mismo en tomar esa decisión. Los de eta eran asesinos por la espalda.Igual los del GAL
ResponEliminaMiquel i Carlos: La resposta de Tovar és la única que pot donar una persona honesta: "Potser si. O potser no. Depèn de molts factors, l'entorn pot molt però també hi ha una intenció, està en tu, el terrible és quan arriba el moment en què t'adones l'error comès i de el dolor que has provocat".
ResponEliminaMés sincer i clar no es pot ser. De fet, la seva resposta honestament és la única posible, la resta serien respostes falses, de quedar bé.
Quan als Etarras, penseu que si posem el cas, ETA hagués guanyat i el País Basc fos independent, ja nos Serien terroristes assassins, sino herois patris. La historia és així de cínica, pero la escriuen els guanyadors.
Salut.
Dice que el entorno te puede influir a ser un asesino por la espaldas,sin entrar en otros detalles, no estoy de acuerdo. Es que con esa premisa, se salvan de ir a la cárcel todos.
ResponEliminaEl entorno influye, y mucho, fíjate la comida de tarro de Jordi Pujol a los Catalanes, y no todos en ETA asesinaban por la espalda, y eso que yo he visto uno de estos asesinatos en directo en San Sebastián, estaba en la calle con un cliente fumando los dos, un alto mando militar a plena luz del dia bajó de un coche, salió un tipo de la nada y le pegó un tiro en el cogote. El cliente me dijo: Vamos dentro, no hemos visto nada.
EliminaCoincido en la honestidad de Tosar.
ResponEliminaHay que haber conocido como yo el ambiente que se respiraba en Euskadi en los años setenta y ochenta, sobre todo en las pequeñas poblaciones.
O estabas de un lado, o del otro callando y bajando la mirada. No había equidistancia posible.
Esperemos que una monstruosidad así no vuelva a repetirse.
Este era el problema, la equidistancia salva vidas, por eso en Catalunya no hubo una ETA.
ResponElimina