En una entrevista a El Correo amb motiu de la presentació de la pel·lícula d'Icíar Bollaín, 'Maixabel', que competeix per la Concha d'Or. En la mateixa, l'intèrpret gallec dóna vida a Ibon Etxezarreta, un dels assassins de Juan Mari Jáuregui a qui el propi Tosar va conèixer per preparar el personatge. A l'inici de l'entrevista, preguntat pel que va pensar quan li van fer la proposta, explica que "el primer és que no vaig a fer-ho. I immediatament que ho he de fer, ha, ha". Era conscient que es tractava de material molt sensible, però "venint el projecte d'Icíar em donava tranquil·litat, però vaig sentir aquest moment de terror absolut".

Poc després, a declaracions sobre el periodista sobre que Tosar va viure en ambients nacionalistes a Galícia, respon: "Sí, per sort en un entorn molt més calmat i benèvol que Euskadi. No podia evitar pensar que, si jo hagués nascut on Ibon va néixer, igual estaven les tornes canviades". Aquesta frase serveix per formular la següent qüestió: "Podia haver acabat a Jarrai o a ETA", al que l'actor respon: "Potser si. O no. Depèn de molts factors, l'entorn pot molt però també hi ha una intenció, està en tu, el terrible és quan arriba el moment en què t'adones l'error comès i de el dolor que has provocat".

D'aquestes declaracions, El Correu va escollir com a titular: "Luis Tosar: De néixer a Euskadi, podria haver estat d'ETA", frase que ha servit a molts per iniciar un autèntic linxament en xarxes socials, potser perquè aquests linxadors no entenen res en la seva intransigència, quan la resposta de Tosar és impecable, de fet és l'única que una persona honesta i raonable donaria, potser si o potser no, depèn de l'entorn. Si aquests que l'han linxat en aquesta xarxa que crema massa sovint, aquests haters hiperventilats no entenen això, és que no han entès res, i se sol dir d'algú que no entén res que és un idiota.

Els Stones tenen una cançó emblemàtica, Sympathy for the Devil, la cançó en la seva lletra pot ser també criticable, però cal entendre-la en el seu context i època, com moltes altres coses. Per exemple, voldria recordar que en aquest país hi havia alguna cosa més que certa simpatia pel GAL, començant per Pedro J. Ramírez; i el GAL era terrorisme d'Estat, però existia aquesta simpatia cap a la tasca del GAL, o potser no, depèn de l'entorn, però ningú ho va criticar en el seu moment, perquè en el fons semblava que estaven fent en aquell moment, el correcte. Tot això ho ignoren els haters de twitter, i ignorar ve d'ignorància, que abunda molt a la xarxa, massa.