UNA VERITAT INCÒMODA

 


Si ets capaç d’explicar allò que passa al teu carrer, seràs capaç d’explicar el món. La frase, atribuïda entre d’altres a Antonio Machado, ve a dir que per interpretar el món només cal saber mirar. Però sovint ­això és el més difícil de tot, perquè no hi ha més cec que aquell que no hi vol veure. Per exemple, què està passant ara amb Carles Puigdemont a Madrid, a Brussel·les i a l’Alguer? És senzill però poc assumit: allò que passa a Catalunya des dels fets del 2017. I és que el president és una veritat incòmoda, prova vivent que el conflicte entre Catalunya i Espanya no està ni començat a encarrilar, i això té conseqüèn­cies.

L’any 2006, la pel·lícula Una verdad incómoda , de qui va ser vicepresident nord-americà, Al Gore, ja ens advertia de cap a on anàvem climàticament malgrat fer com que no vèiem els nombrosos senyals que ens ho advertien. Hi eren. Hi són. I igual passa amb Puigdemont. És un recordatori que molts fan com que no veuen. El PSOE i Pedro Sánchez poden fer com que no existeix, però així enganyen i s’autoenganyen. A Barcelona i a Madrid el donen constantment per boig o per políticament mort, però aquí el tenen. I si acabés a la presó, és obvi que els que van voler projectar Oriol Junqueras com el Mandela català no es podrien abstraure de la potència del president pres. Ni escenificacions de taules de negociació, ni càlculs sobre hegemonies partidistes. L’evident (i massa obviat) risc de tornar a la casella de sortida s’hauria materialitzat. Tot per no abordar ni mirar de resoldre la situació de l’exili, molt personificada en l’incòmode Puigdemont. I això, també per anar salvant votacions i pressupostos al Congrés a qui no mou un dit per refer l’anacrònic delicte de sedició ni s’atreveix a tocar com cal un Poder Judicial cobert de desprestigi i que Europa alerta que és una vergonya caduca. PSOE i Podem ja s’han oblidat d’aquesta bandera?

Potser és que la veritat incòmoda que és Puigdemont també posa en evidència que la casta del Poder Judicial espanyol té vida pròpia. Com l’ordinador HAL 9000 a la pel·lícula 2001: Una odissea de l’espai , és una maquinària molt potent que si cal es revolta contra els seus programadors. No es pot fer com que no es veu. El cas de Puigdemont fa entendre millor per què el PP no té gens d’interès a renovar el Consell General del Poder Judicial. Això n’evidencia el nivell i el sentit d’Estat. Però, i els altres?

Puigdemont, que parafrasejant el genial Francesc Pujols sembla que rebroti i sobrevisqui sempre els seus il·lusos enterradors, és, dins o fora de la presó, una veritat incòmoda per a molts. Mirar-ho de cara, assumir que personifica part del problema, però que també és part imprescindible de la solució, és condició sine qua non per avançar a tots nivells en la política catalana i en l’espanyola. Ho era molt abans de la detenció del president a l’Alguer. Ho continuarà sent, es desenllaci com ho faci aquest nou capítol d’un serial que si segueix així serà inacabable. - Un article de Toni Aira a la vanguardia.

29 Comentaris

  1. Tot Barcelona

    Buen comentario de Toni Aira. No va errado a mi entender.

    Reply Delete 26 de setembre, 2021
    1. Francesc Puigcarbó

      No, encerta, Aira afina molt, pensa que es Spin doctor o sigui que sap de que parla.

      Reply Delete 26 de setembre, 2021
  2. car res

    Es un "marrón", se ha convertido en un problema para todos. Que lo arregle otro,dicen todos, pero ahí sigue, incordiando. Un payaso, un problema, un mártir, un santo. Para mí un grano en el culo, con lo que eso molesta.

    Reply Delete 26 de setembre, 2021
  3. Francesc Puigcarbó

    Una mosca cojonera es, me recuerda la escena inicial de el Guateque, con Peter Sellers y su corneta.


    Reply Delete 26 de setembre, 2021
  4. Manuel Adlert Arcos

    Si, crec que és una bona descripció això del gra al cul. Al cul d'un sistema judicial que pretén ser la defensa de la unitat espanyola per sobre del dret a impartir justicia. Resulta curiós que Puigdemont tinga llibertat de moviment per tota Europa menys per Espanya, on se li considera pròfug ... però tothom sap on resideix i què fa cada dia. Que sempre s'ha presentat davant dels tribunals europeus. A més a més és representant de milers i milers de catalans al parlament europeu. Alguna cosa grinyola entre el sistema judicial espanyol i la resta del món. Em recorda allò que deia Franco: "somos una democracia orgánica"

    Reply Delete 26 de setembre, 2021
  5. car res

    Aceptando, lo que dices Manuel, pero la vida sigue. Hay un nuevo president, jóvenes que quieren un primer empleo, viviendas carismas, en fin nada que no sepas. Todo eso tiene que estar por encima de cualquier persona, él ya tuvo su oportunidad y no lo juzgo, pero tiene que dar un paso al costado. Ley de vida, a todos nos ha pasado

    Reply Delete 26 de setembre, 2021
    1. Manuel Adlert Arcos

      Què vols dir amb un pas al costat? que es quedi al exili per sempre? que es lliuri a Llarena? que el tanquin a la presó?
      Qualsevol solució al conflicte passa per Puigdemont ... és la realitat

      Reply Delete 26 de setembre, 2021
    2. Francesc Puigcarbó

      Manuel, PUIGDEMONT és la víctima del procés, els culpables són Rajoy, Junqueras i Marta Rovira. Si no s'entén aixó no es pot entendre el que va passar, encara que ara a ERC vagin de pactistes i dialogants.

      Reply Delete 26 de setembre, 2021
    3. car res

      Lo que trato decirte es que, no puede(no debe),influir en la política actual, según sus manifestaciones. Tenemos un Govern, un President, una Camara y mucho que hacer. El bien común está por encima de una persona.

      Reply Delete 26 de setembre, 2021
    4. Francesc Puigcarbó

      YA, pero no hay que olvidar que el presidente electo legítimo es Puigdemont, no Aragones, que lo fue después por omisión. Por eso es necesario contar con él.

      Reply Delete 26 de setembre, 2021
    5. car res

      Dos presidentes, me recuerda a los tiempos del Papa Luna. No creo que funcione. Ya iremos viendo y comentando

      Reply Delete 26 de setembre, 2021
    6. Francesc Puigcarbó

      De hecho deberíamos hablar de tres presidentes, si contamos con Artur Más, el del paso a lado. Esto no puede acabar bien, que diria Adam Driver.

      Reply Delete 26 de setembre, 2021
Més recent Anterior