El programa Au pair de TV3 s’estructura a partir d’una idea simple: hi conviden un famós perquè faci de cangur d’uns nens i així, les càmeres ens mostren com els distreu, com els prepara el dinar... Un dia d’aquest agost, el personatge convidat era el Mag Lari. Va anar a una casa de Banyoles. En un moment determinat, mentre jugava amb els nens es va posar una disfressa negra i vermella i els va dir: “¡Ja, ja! ¡Soy el calamar gigante! ¡Vengo a comerme la princesa!”. I tot seguit, en veu més fluixa va afegir: Parlo en castellà perquè així semblo més dolent....

L’associació Hablamos Español ha denunciat l’escena perquè considera que incita a la discriminació per raó de llengua. La Fiscalia ha obert diligències. A Inés Arrimadas li ha faltat temps per mostrar a Twitter la seva indignació. Ahir, a El món a RAC1, en Lari va explicar que la broma, improvisada, es basa en l’experiència de la seva generació, que va créixer veient només dues televisions, en les quals els dolents parlaven castellà. “Quan jugàvem a indios i vaqueros ­dèiem: ¡manos arriba!.

¡Soy el calamar gigante! ¡Vengo a comerme la princesa!. El Mag Lari parla en passat i no entenc per què. Ara passa exactament el mateix. El contingut audiovisual en català està més trinxat que mai i els nens, quan juguen, no poden prendre com a models de comportament personatges que no parlin en castellà. En castellà parlen els bons i en castellà parlen els dolents. És clara la poca predisposició del Govern espanyol a solucionar el maltracte. Només cal fer un cop d’ull a la llei de l’audiovisual que preparen –una piconadora– i, de passada, observar com a tots els espais catalans d’humor (tipus El diàling i APM? ) les gracietes són bàsicament talls de veu en castellà, que els que els fan deuen pensar que fa riure molt i molt. Fa temps que el 50% andalús de la meva sang considera la possibilitat de presentar una denúncia per estupidesa generalitzada. - Quim Monzó - lavanguardia.