Aquests dies a ran de la irrupció groguenca dels Papers de Pandora als mitjans, sobretot televisius, s'ha produit molt d'enrenou mediàtic. Una irrupció producte d'una suposada investigació de 600 periodistes, una investigació que consisteix en classificar un munt de documentació que els ha estat entregada, i anar filtrant aquesta documentació dia a dia per allargar el tema. He dit groguenca perquè aixó és periodisme groc, groc e hipócrita a banda de tendenciós. Qualsevol persona que té diners intenta pagar el mínim possible d'impostos, i en el cas d'aquests Papers de Pandora els mitjans emprats són legals, altra cosa es que siguin ètics, lo qual també és discutible. Només es pot acusar i de fet només s'haurien d'haver filtrat el casos de polítics o càrrecs públics, que si són reprobables. Fins i tot en algún cas, concretament el d'en Pep Guardiola, és evident que rere la filtració dels 500 mil euros de Qatar que va tenir a Andorra i posteriorment va regularitzar, hi ha una motivació política o d'usar el seu nom com a persona coneguda.
En el fons aixó d'aquests papers és res o poca cosa, y el que no s'afronta és el problema real que són els paradisos fiscals en el seu conjunt, uns paradisos fiscals on gran part dels bancs espanyols hi tenen les seves oficines, i aixó per més que es digui no s'acabarà mai, és una xacra potser fins i tot necessària, una xacra ética. En alguns casos d'aquests pressumptes evasors, ni tan sols viuen i per tant tributen a Espanya. O sia, tot plegat, molt soroll per no res. Ni capsa de Pandora ni capsa del trons, com a molt: mistos de pet.

"La capsa de Pandora és un mític recipient de la mitologia grega, pres de la història de Pandora, la primera dona, creada per Hefest per ordre de Zeus, el seu pare. Avui dia, «obrir una capsa de Pandora» significa una acció en aparença petita o inofensiva, però que pot implicar conseqüències catastròfiques." 

El que si em sobta sempre que parlen de paradisos fiscals, és que no en mencionin un d'ells: Illa Tòrtola. I no entenc com encara no li han donat el premi Nòbel d'economia a aquesta illa de les illes Verges de l'imperi Britànic. A finals dels anys 70 les autoritats d'aquesta industriosa i treballadora illa van crear un marc legal perquè es transformés en un dels principals paradisos fiscals del planeta. Actualment hi ha prop de 700.000 companyies inscrites en les BVI, de les quals 400.000 estan actives. Cadascuna paga un mínim de 350 dòlars l'any. La inscripció és un segell que autoritza a l'empresa a realitzar operacions financeres a l'illa. Amb aquesta estructura, serveis financers i turisme són els principals ingressos d'aquest país que no supera els 30.000 habitants. Que prenguin nota i exemple els proclamadors de repúbliques efímeres de com s'aixeca del no res tot un país pròsper i ecologicament sostenible. Som-hi nois!. . . 'a por el Botín'. El món us mira.