Fa unes quantes setmanes, la Universitat Autònoma de Barcelona va patir un atac informàtic del qual es va recuperant amb lentitud. Sembla que la normalitat no tornarà a la UAB fins a finals d'any perquè la ferida no cicatritza i perquè el dany ocasionat és de tal magnitud que reclama un període de reconstrucció de l'epidermis tècnica, una revisió detallada de les xarxes internes i una considerable elevació del llindar de protecció de cares al futur. Sembla que, segons he llegit a el periódico, “els estudiants poden optar per prendre apunts a mà”. És fascinant comprovar com allò que fa uns anys era normal, quotidià i inexcusable, ara es planteja com una alternativa gairebé pedestre i insòlita, però útil. Si passeges per qualsevol aula de qualsevol universitat del país veuràs que tots els estudiants (o gairebé tots ara no voldria ferir les sensibilitats dels artesans) prenen les notes de classe amb l'ordinador. És segur que són més llegibles que abans (si no eres expert en escriptura jeroglífica no les podies desxifrar), però també ho és que han perdut el detall del text resseguit i remarcat, l'ànima de la classe accentuada amb el traç de la mà.
Encara queden alguns escriptors que escriuen a mà o amb una vella màquina Olivetti com Espinàs o Paul Auster, i cal no oblidar que les grans obres de la literatura universal han estat escrites a mà. D'acord que ho faig amb l'ordinador pero podria perfectament fer-ho a mà. M'agrada traduir una novel·la del castellà al català o al revés, és una manera d'entrar profundament dins del text, d'identificar-se amb ell. Vaig començar amb Vila Matas, vaig seguir amb Cioran i encara estic amb Bolaño. Com ens podríem preguntar perquè escrivim si no ho fem a mà, com s'ha fet desde fa anys i panys. N'hi ha alguns que encara mantenen relacions epistolars periòdiques. Quanta literatura hi ha en aquestes cartes compartides al llarg del temps. Només cal esperar a que se'n vagi el corrent i l'única alternativa que ens queda és un tros de paper i un llapis per escriure algun aforisme o text curt. I si tenim en compte que un dia d'aquests tot això del núvol d'internet s'anirà al carall, faríem bé d'anar practicant l'art d'escriure a mà o amb una vella màquina Olivetti. Guardada a la seva funda però en perfecte estat de revista tinc una Lexicon 80 que sé que tard o d'hora tornaré a usar. Ah! també tin una vella pluma Watermann, amb cartutxos de recanvi que encara funciona.
Segons un estudi, tant els cervells dels adolescents com els dels adults són molt més actius en escriure a mà que quan ho fan amb el teclat. Segons els experts, “l'ús de llapis i paper dóna al cervell més ganxos per allotjar els seus records, escriure a mà crea molta més activitat a les parts sensomotores del cervell”. Pels investigadors, molts sentits s'activen escrivint, veient els traços de les lletres en una superfície. Aprendre a escriure en un teclat és fàcil, cada lletra necessita el mateix moviment. Escriure a mà és un procés molt més lent, requereix habilitat als dits per aconseguir la forma de les lletres exacta i un major control de la motricitat fina i dels sentits. A més, ajuda a desenvolupar la coordinació ull-mà. Doncs res, vagin practicant per si de cas, de passada recuperaran l'emoció de rebre alguna carta a la bústia on abans arribaven cartes o postals de viatgers i ara només arriben cartes del banc o propaganda gratuïta.
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
Ya te diste cuenta que para los de nuestra edad tenemos buena solucion en contra a los mas jovenes seguro que los llevarà ao suicídio? Yo tengo una máquina eléctrica. El otro dia fui al kiosko comprar recargas para 3 o 4 boligrafos. La chica de la tienda deve haver pensado:"la viejita que uso dará a los boligrafos?????😁😁😁😁
ResponEliminaporque eres una mujer previsora, y haces bien.
EliminaNo toman apuntes con el portátil, eso sería un triunfo. Se lo baja por Internet, ya hechos por el profesor, de ahí el problema que tienen, pero lo han solucionado, han hecho provisionalmente una mini Red hasta que paguen por el secuestro o reconstryan todo. La amenaza incluye, poner en conocimiento público datos personales, Dicen que no van a pagar...
ResponEliminaMe parece bien que no paguen, pero también podrian cuidar más su red para evitar estos sabotajes,
EliminaAfortunadamente yo fui de la época de tomar apuntes a mano, de pasar a máquina de escribir y trabajar con ella en el trabajo, hasta que llegó la informática y también me hice como usuario a ella. Cuando las máquinas de escribir quedaron fuera de juego en mi empresa yo me quedé, previo pago justificativo, con alguna que se iba a tirar como chatarra, y posteriormente he ido adquiriendo varias en las tiendas de segunda mano por precio irrisorio. Es parte de mi educación no solo formativa sino sentimental y he acogido máquinas de escribir y libros de segunda mano como quien se hace cargo de huérfanos. Ya ves. No sabía lo del ataque informático de la UAB y su gravedad.
ResponEliminaTampoco yo conocía el hackeo a la Autónoma, ¿ pagar un "rescate" ?, esta si que es buena. ¿ Y las copias de seguridad ?.
ResponEliminaAl final, resulta que las instituciones públicas son mas vulnerables al pirateo que un particular cuidadoso que hace copias de seguridad de sus archivos periódicamente.
Sigo tomando notas a mano en libretas, blocs o papeles sueltos. No me convencen las agendas o notas de móviles u ordenadores como recordatorio.
Tengo un bote al lado del teclado con una veintena de bolígrafos, lápices, portaminas y rotuladores diversos.
Y conservo una gloriosa Olivetti Lettera portátil en su estuche original, con cinta en estado de uso
Lo reconozco, escribo mal, mi caligrafía es bastante mala, pero sigo escribiendo a mano. Escribo en un dietario mis cosas con los clientes, y algunas veces releo notas, en la escritura queda reflejado nuestro estado de animo, nuestra personalidad, nuestro carácter un escrito es un "mapa mundi" de la persona, por eso cada uno escribimos de forma diferente, sin embargo mi firma debe ser bastante buena, la he practicado mucho, Mi difunto padre tenia una caligrafía rotunda, hermosa, todavía guardo algunos escritos suyos, perfectamente legibles, rectos en folios en blanco, son hermosos.
ResponEliminaUn saludo.
Mi padre también tenia muy buena letra, supongo que se debe a la escuela a la que iban de pequeños ambos.
Elimina