AL CALIU DE LA COLAU

Barcelona és l'única ciutat espanyola que ha estat convidada a participar en la cimera climàtica de Glasgow, i avui la seva alcaldessa, Ada Colau, assumirà amb l'alcalde de Londres, Sadiq Khan, el lideratge de la xarxa mundial de ciutats contra l'emergència climàtica. La projecció aconseguida per Colau en aquest terreny és un fet irrefutable, i Barcelona, juntament amb Londres i París, serà la ciutat que tindrà un paper més rellevant en el COP26. És un motiu d'orgull per a tots els barcelonins, tant els partidaris de l'alcaldessa com els seus detractors. Que Barcelona sigui valorada avui pels seus mèrits en el terreny mediambiental és una molt bona notícia. 

Aquest reconeixement no pot ignorar que, compartint un mateix objectiu (la reducció de les emissions contaminants), el mètode del seu equip de govern per arribar a aconseguir-ho pot ser molt discutible. Es pot estar cent per cent d'acord amb el discurs oficial de què fa gala en aquesta qüestió l'alcaldessa de Barcelona, però el gran problema és com es duu després a la pràctica. No és la millor manera la reducció de carrils als accessos a la ciutat, que congestiona el trànsit de tota la corona metropolitana; ni tampoc la imposició d'un urbanisme tàctic que dificulta la mobilitat dels veïns; ni un nou sistema de recollides d'escombraries que després ha de ser substituït; ni empitjorar els serveis de neteja; ni tampoc fracassar en l'objectiu de reduir la contaminació a la zona de baixes emissions... En fi, coincidència amb la filosofia, però errors en l'aplicació, sempre segons la visió d'una de les parts contractants de la primera part, car algunes de les mesures emprades per l'Ajuntament de Barcelona estan sent copiades per altres ciutats, com per exemple Nova York, com ho expliquen a The New York Times: El que Nova York pot aprendre de Barcelona. Deu ser per aixó que avui Ada Colau és a Glasgow, Ja se que fot als seus detractors, que no la poden suportar, però s'ha de reconèixer que la presencia d'Ada Colau a Glasgow no és només un èxit personal, ho és per a tota la ciutat, una ciutat que mai ha estat tant neta com ara, tant neta, o menys bruta que antes, més humana, més acollidora, menys contaminant.