Montserrat Roig va néixer el 13 de juny de 1946 a Barcelona, en el si d'una família burgesa liberal de la dreta de L'Eixample. El seu pare, Tomàs Roig i Llop, fou advocat i escriptor. Avui fa 30 anys que ens va deixar, víctima d'un càncer de pit que no li varen saber detectar a temps. I se'm fa difícil parlar d'ella, de fet ho vaig fer el dilluns. "Actualment, si a una TV pública o privada, és impossible una entrevista (o conversa) com aquesta entre Montserrat Roig i Joan Fuster, i no perqué fumessin ambdós o bevessin a la tele, sinó perque en els trenta llargs minuts de l'entrevista o conversa i hi ha un dosi de lucidesa, d'honestedad, de claredat d'idées, impensable a dia d'avui on sovinteja l'encefalograma pla i tot es ràpid i concentrat. De la mateixa manera que en matar al gruïca varen matar un paisatge, la televisió fa ja temps que ha matat entrevistes com aquesta, que seria a dia d'avui impossible, i no perqué els dos personatges malauradament hagin ja traspassat, seria impossible perquè ja no hi ha personatges entrevistadors ni entrevistats que ho farien possible, nomès ens han quedat putxinel·lis i no gaire bons." I és per aixó que he posat aquesta entrevista que li va fer a una altra patum, Joan Fuster, en una xerrada distesa, fumant tots dos, i diria que al got de Fuster no hi havia pas aigua, i on es palesa la capacitat de seducció de Montserrat, que com em passa amb Monzó, m'agrada més com a entrevistadora o articulista que no pas com a escriptora, tot i que com explicava, l'agulla daurada em va causar una profunda impressió. La mirada de Montserrat era pertorbadora, aclaparadora, profunda, eterna.