Com explicava en l'escrit anterior, ahir vaig tenir una desagradable experiència a Twitter, i tot per un comentari que no tenia res de l'altre món, només em l'imitava a fer una pregunta molt senzilla i crec que lògica, almenys des de la meva òptica: Que feia sola al carrer una noia de 16 anys a les 6 de la matinada?. Em varen dir de tot i acusar sistemàticament d'una sèrie de coses que no havia dit, tirant de tòpics. És cert, les feministes acèrrimes han aconseguit imposar el seu relat, un relat sense matisos, o estàs amb elles o contra elles, i obliden que entre el blanc i el negre hi ha una immensitat de grisos que permeten dialogar, raonar i sobretot intentar comprendre les raons de l'altre. Però és perdre el temps, és una batalla perduda. Però hi ha visions masculines que assenyalen la problemática sense crispació i amb serenitat, i això crec és el que ha fet en aquest article el periodista IU FORN.
"Ho he intentat. He estat tot el dia tractant de posar-me en la pell de la noia violada aquest cap de setmana a Igualada i que encara està ingressada a l'hospital. Un cop recuperat físicament, què sentiria a dins meu? Odi? Fàstic? Desolació? Ràbia? Autoculpabilització? Sensació d'injustícia de patir una cosa que no et mereixes? O què? He pensat moltíssim en si podria refer-me d'una cosa així. He intentat retornar als meus 16 anys i imaginar quan tens tota una vida per davant i no tens ni idea de tot el que et passarà i resulta que, de sobte, ja t'ha passat tot. I que tota la teva vida hauràs d'arrossegar una barbaritat com aquesta. Però és impossible. Jo mai podré saber que sent ni que sentirà aquesta noia. Sap per què? Perquè sóc un home.
I com a home que sóc mai he hagut de moure'm de lloc al bus o al tren perquè m'estaven arrambant o em tocaven el cul. Mai he hagut de suportar anar pel carrer i sentir comentaris, actituds i assetjaments intolerables. Ni he patit mirades lascives a la platja o al gimnàs. Tampoc no he tornat a casa de nit -o potser no tan de nit- cagat de por perquè anava sol pel carrer, estava massa fosc i m'ha semblat sentir un soroll prop meu o allà lluny venia un home de cara. O he anat a buscar el cotxe a un pàrquing solitari, m'ha semblat veure una ombra i el cor m'ha anat a 300. Ni cada cop que surto, els meus pares m’envien diversos missatges preguntant si tot està en ordre. O amb les amigues ens monitoritzem, per si de cas.
He intentat posar-me en la pell dels pares i dels familiars de la noia. La culpa és dels culpables i només seva però, em culparia del que ha passat per haver-la deixat sortir? I, com ho afrontaria? ¿Estaria enfonsat però no m'ho podria permetre perquè hauria de ser allà el més fort possible per ajudar a la meva filla? Seria prou fort com per donar-li tot el meu amor, comprensió, paciència, suport i ajuda? Podria viure sense venjança? Si tingués els violadors davant, podria abandonar l'odi i la ràbia o podria ser racional? Sentiria la necessitat real de fer-los el mateix i multiplicat o només seria una manera de desfogar la impotència i la desolació?
El primer que han fet sempre els exèrcits quan han envaït territori enemic ha estat violar totes les dones i nenes. Per demostrar qui té el poder i per humiliar al derrotat. I llavors he intentat entendre al o als culpables d'aquesta barbaritat. Quin poder volen demostrar i a qui? A qui volen derrotar? Com és possible que algú pugui fer això i com a final de festa d'una nit més? Què impulsa un pretès ésser humà a cometre aquesta inhumanitat. On és el plaer? I com s'obté l'excitació?
I la societat, què? Què hem de fer amb aquesta gent? Trenta anys a la presó? Perfecte. Però, i la violació de demà, què? I la de demà passat? Què podem fer per acabar amb les violacions i com afrontem la “moda” aquesta de les violacions en grup? ¿Quina merda de societat hem creat perquè algú decideixi que és una bona idea fer una cosa que no practiquen ni els animals? Perquè al món animal no existeix cap “manada” ni cap de les altres manades de joves, molt joves, que s'han cregut que la vida és com la pel·lícula porno que van veure ahir.
I, finalment, he intentat entendre als que estan creant un paraigües intel·lectual que banalitza les violacions. Ho disfressen amb una pretesa denuncia de la ideologització partidista però l'objectiu és aigualir i desviar el debat. També dones. A les que les pot el seu sectarisme i el seu menyspreu supremacista. Personatges que busquen atraure el vot dels que se senten desplaçats d'un món que no entenen i que s'agafen a allò tan primitiu del “elles s'ho busquen” o “era el que estaven desitjant”. Personatges que quan els assenyales, a sobre, s'ofenen. I parlo de política, però també de justícia. I torno a “la manada”. Aquella sentència amb la discussió de si era un abús o era una violació va ser intolerable. I els seus responsables haurien d'haver estat retirats per sempre més de qualsevol responsabilitat relacionada amb la justícia. I amb una exposició pública de la seva degradació.
Avui sento la terrible impotència de no poder fer res per aquesta noia. De no poder col·laborar en que tingui un futur on ella, la seva família i els amics puguin construir una vida el més feliç possible. De no poder ajudar-la a intentar recuperar el que uns salvatges li han pres. I sento molt no saber què fer perquè aquesta sigui l'última violació.
8 Comentaris
No te comas el "coco",hicistes una pregunta(más bien te la hicistes a ti mismo),pensando en una nieta,de cómo esta chica podía ir sola a esas horas.No me canso de repetir a mis hijas,que vigilen que vayan acompañadas,me dicen pesado,pero sí lo soy.Incluso lo soy con mi mujer,que le repito que ahora,en invierno en cuanto anochece en casa,que ya irá a comprar mañana.Vivo en una calle que no está muy iluminada.La depredación no es solo con las chicas,también con los mayores,en este caso para robarles,con violencia.
ResponEliminaTengo cuidado con las redes,nunca hago una piolada y Facebook me abstengo de comentar,entro para ver fotos de las ciudades y pueblos donde he vivido.
Haces bien en no meterte en las redes, no veas la que me han montado los haters de turno. Por cierto, la mayoria indepes, como le decia a Júlia, gente sin demasiado criterio y fàcil de engatusar. Pero és que la pregunta que me hacia, era de puro sentido común, en que mundo vive esta gente que dice que tiene derecho a andar desnuda y borracha por la calle a las seis de la mañana, como me ha dicho más de una mujer. S'han begut l'enteniment. El número de idiotas por tuit al cuadrado aumenta exponencialmente hasta extremos preocupantes, sobre todo porque se ha perdido la capacidad de rebatir al otro con argumentos sólidos, solo les queda el insulto por el insulto y nada más.
EliminaRealment, en els temps que corren, tot i que sigui una visió relativament lògica, el comentari va ser molt desafortunat, un altre tema és fer-lo extensiu a nois i noies, o a tothom en general, un noiet sol també pot ser objecte d'atacs, fins i tot sexuals, però també pallisses i robatoris, per exemple, com aquell pobre noi que van matar a la Vila Olímpica, fa alguns anys, els assassins, per cert, fa temps que son al carrer. La gent gran, a les sis de la matinada, venint d'on sigui, també ens podem trobar amb sorpreses altament desagradables. Per altra banda, les violacions es donen a qualsevol hora, fa anys hi havia uns estudis que els situaven a primera hora de la tarda, la majoria. Les noies d'Alcàsser eren tres i anaven juntes i no eren les sis de la matinada. En el fons no es pot evitar un cert paternalisme, encara més amb les noies jovenetes que, per cert, avui surten tant com els nois, de vespre i de matinada i de viatge.
ResponEliminaEl que em fot, és que la meva pregunta era de tota lógica, tu, com jo o com tots els pares, hem patit quan les nenes sortien i tornàven a les tantes, perquè sabiem del perill, i aquest perill continúa o ha augmentat, i no és un problema d'aquest concepte tranuítat de societat patriarcal, es de tota uan societat en que pares mares i educadors han dimitit de la seva tasca de formar als fills, de pervertir-los fins a esdevenir adults, que deia Fuster. I les xarxes hi tenen molt a veure. Pert cert, he bloquejat un centenar de perfils que m'insultaven i em deien de tot, i la majoria són joves, majoria de dones i de la ceba, indepes fins l'infinit i més enllà, o sigui, gent amb poc criteri i fàcil d'ensarronar.
Eliminaer cert
Per cert, el Iu Forn deu haver tingut sort, però conec molts noiets i nens als quals també han arrambat i tocat el cul pederastes diversos, un d'ells va ser el meu germà, per cert.
ResponEliminaVaig patir el mateix que el teu germà per part d'un mossén del poble, i no varen purificar l'esglesia ara que hi penso. Tenia 7 anys, però ho recordo molt bé, cert és que l'home es va tallar de seguida i em va dir que no li expliqués a ningú. Li vaig fer cas, era un bon home, amb les seves debilitats com tu com jo com tots.
EliminaAquí solo hay unos culpables y son los violadores, única y exclusivamente ellos son los culpables, no desviemos el tiro hablando de "sociedad patriarcal" y demás gilipolleces tan en boga. La violación y los violadores siempre han estado mal vistos, incluso entre los delincuentes, incluso en las cárceles, ahora y hace 200 años, no vengamos a descubrir la pólvora en estos momentos. Cuando los comunistas en la Alemania derrotada y ocupada incitaban a violar alemanas como venganza fue un acto salvaje y desproporcionado y nunca fue bien visto por la mayoría de personas normales comunistas o no.
ResponEliminaTú has hecho una pregunta muy lógica, ¿Qué hacia esta persona de 16 años sola en la calle a las 6 de la mañana? y eso incluye a mujeres y hombres, ¿quieres justificar con esto la violación? pues no, solo los cortos, los imbéciles o los idiotas pueden ver en esa pregunta una justificación o una disculpa a la violación.
Tengo dos hijas de 16 años y cuando las dejo en Burgos las voy a buscar a las 10:00 los sábados y siempre me aseguro que no estén solas, además les he enseñado como tienen que defenderse de un ataque en tres pasos muy efectivos primero defensa efectiva e inmediatamente ataque, cuello, pecho y "huevos" sin piedad y a correr, lo he entrenado con ellas muchas veces.
Cuando veo esto me pongo en el lugar del padre, y tengo muy claro lo que yo haría, yo impediría que mis hijas se volviesen a cruzar con el hijoputa por la calle, eso lo tengo claro, muy claro, si el estado no impide esa situación, lo hare yo, si es uno como si son seis, me da igual, esos no se cruzan con mi hija por la calle nunca más, así de sencillo.
Un saludo
Tú has hecho una pregunta muy lógica, ¿Qué hacia esta persona de 16 años sola en la calle a las 6 de la mañana? y eso incluye a mujeres y hombres, ¿quieres justificar con esto la violación? pues no, solo los cortos, los imbéciles o los idiotas pueden ver en esa pregunta una justificación o una disculpa a la violación.
ResponEliminaPues resulta que al menos hay un centenar de este tipo de personal que mencionas o defines que me han dicho de todo, desde que daba asco, que si escupían en el mòbil, que si estaba tarado, que si era un subnormal, que si dejara la bebida, que si me tomara la pastilla y alguna lindeza más. Y todo por una pregunta llena de sentido común. Y ojo, no se te ocurra jamás de los jamases hablar de una violencia que tu has sufrido, la violència de género femenina, que la hay, no física, peró si psicológica y económica y con mucha mala leche.
Saludos.