"Quan tenia dotze anys, em llevava a les set del matí i amb la bicicleta amb remolc, anava del carrer de Vilarrùbies fins al Mercat Central a recollir les fruites i verdures que el meu pare abans havia encarregat. El meu pare treballava en un magatzem d'olis a la Via de Massagué i al carrer de Vilarrùbies en una casa anglesa hi tenien els meus pares la botiga de comestibles que era a la vegada habitatge. Ara pot semblar rar, però abans quan no hi havia Grans Superfícies ni supermercats de barri, sovintejaven les petites botigues de comestibles per abastir una mica de tot als veïns.
A mi no em feia res llevar-me aviat, em semblava que era un acte de confiança vers mi per part dels meus pares i a més a més amb la bicicleta i el remolc em sentia útil. Quan tornava anava a esmorzar al forner del costat en Sisu Carreres, a la rebotiga ho tenia ple de novel·les de l'oest i allí amb el pa acabat de coure encara un xic calent, amb tomata i anxoves esmorzava mentre llegia novel·les de Fidel Prado, Marcial Lafuente Estefanía i algun altre d'aquests que escrivien a tant per novel·la. Després anava a l'escola i en sortir a les dotze me n'anava al magatzem on treballava el pare i sovint m'enviaven a fer alguna gestió, sobretot al Banc a dur remeses de talons o fins i tot ingressos en efectiu (eren altres temps).
Un dia d'aquests vaig anar a portar uns documents a un Banc de la vila, el lloc on els tenia de deixar era entrant a mà dreta, on hi havia una senyora de mitjana edat, però que manava prou, aspecte un xic rar en aquella època en què poques dones tenien algun càrrec de poder. Bé, davant meu hi havia un senyor que parlava amb ella. Mentre jo esperava no vaig poder evitar escoltar la seva conversa, car els adults quan hi ha mainada parlen com si aquesta no hi fos o no s'assabentés de res del que estan parlant (greu error, les antenes de la mainada són molt llargues). L'home li comentava la dona que el Banc havia crescut molt, que s'anaven fent grans, etc, etc.

- Quants sou ja?, li va preguntar finalment.

I aleshores la senyora que manava prou li va contestar:

- Ui!, més de mil cinc-cents, però en càrrecs de responsabilitat pocs, la resta són carn de pas.

No ho he oblidat malgrat el pas dels anys, i això és el que és per l'empresari la gran majoria d'aquesta entelèquia actual, en altres temps anomenada classe obrera. 'Carn de pas'.

Enguany s'ha sofisticat el tractament a la classe obrera a l'hora d'acomiadar-los, en primer lloc no ho fa el kefe de personal, sinó el responsable de recursos humans, o un CEO malcarat, com és el cas que ve a continuació. El que queda palès, és que al 2021, els treballadors, els assalariats segueixen sent 'carn de pas'

"Una empresa nord-americana especialitzada en préstecs per a hipoteques va acomiadar el passat dia 1, a més de 900 dels seus empleats, prop del 9% de la plantilla, a través d'una videoconferència de Zoom, segons ha informat avui la CNN. Segons CNN, que va tenir accés a un enregistrament de la trucada, el conseller delegat de Better.com, Vishal Garg, va dir als treballadors connectats: "Si estàs en aquesta trucada, estàs en el grup desafortunat que serà acomiadat. La teva feina aquí acaba amb efecte immediat”.
"És la segona vegada a la meva carrera que faig això i no vull fer-ho. L'última vegada vaig plorar", va assegurar l'executiu a la videoconferència, en què va citar la productivitat i els resultats entre altres motius per a les sortides, i que, aparentment, es va mostrar escarit i sense emocions.
La direcció de Better.com va lamentar en una declaració a aquest canal que els acomiadaments es produeixin de cara a les festivitats nadalenques però els va atribuir a la millora de la seva posició financera "en un mercat de propietat d'habitatges que evoluciona radicalment".
Garg va protagonitzar un reportatge a la revista Forbes l'any passat arran del seu caràcter volàtil i de diverses batalles legals per la gestió d'altres companyies, en un moment en què l'empresa tecnològica financera es prepara per a una sortida a borsa. Entre altres coses, l'article recollia un correu que havia enviat als seus treballadors en què els deia, en majúscules, que eren "massa maleïdament lents", els anomenava "dofins estúpids" i assegurava que l'estaven "avergonyint".