Vam acomiadar Oriol Bohigas amb elogis unànimes per la seva tasca d'urbanista, arquitecte i intel·lectual activista. Al seu funeral, l'alcaldessa Colau va dir que “va liderar el millor urbanisme democràtic” i Jaume Collboni va afirmar que “va ser un visionari que va transformar la Barcelona moderma”. I, tanmateix, quin poc cas li han fet totes les admistracions, començant per l'Ajuntament, deixant que l'ampliació de la Sagrada Família continués durant dècades sense cap permís administratiu fins al seu paroxisme final. Explica Joaquim Coll que el 2010, el Periódico de Catalunya va consultar l'opinió de sis prestigiosos especialistes, sota el títol 'Un monument sense control', i Bohigas es va reiterar que el propòsit de culminar aquesta basílica -que original d'Antoni Gaudí només té la façana del Naixement i la cripta- era una “marranada aquitectònica”. Ja el 1964 hi va haver una sonada campanya de protesta amb un manifest signat per Joan Miró, Corbusier, Rubió i Tudurí, Antoni Tàpies o Josep Maria Subirachs (que el 1986 va canviar de bàndol en ser contractat per la Junta Constructora). Posteriorment, a mesura que es van anar aixecant les noves torres i escultures, la crítica pel seu anacronisme i lletjor va continuar sent unànime. El Col·legi d’Arquitectes va demanar la seva paralització, i l’urbanista Jordi Borja va afirmar que l’ampliació de la Sagrada Família “és el pitjor de l’arquitectura i una vergonya que s’hagi continuat”. Subirats ho va empitjorar amb la galàctica façana de la Passió. Tot plegat un desori un desproposit rere l'altre.
Ja no estem en temps de catedrals sinó de basars, diu Joan Subirats d'un llibre d'Eric Raymond al·ludint al debat sobre el programari lliure i el seu avantatge en afegir col·lectivament (bazar) coneixement en comptes de pensar en termes jeràrquics i piramidals (catedral), característiques que ell atribuïa al programari propietari. La veritat és que si bé la imatge era potent, com va demostrar el gran impacte del seu títol, la manera com realment es van construir les catedrals va ser més agregativa i col·lectiva que d'autor. Passaven molts anys, hi intervenien molts arquitectes i sobretot mestres d'obra i les previsions inicials i les tècniques constructives s'anaven modificant a mesura que passava el temps.
Alguna cosa ha anat passant a la Sagrada Família. Els plànols de Gaudí arriben al que arriben. La façana és de la seva època i no per això és millor que el que després s'ha anat fent. Els diferents equips d'arquitectes s'han refugiat i es refugien en els dissenys, les genialitats i les visions de Gaudí, però interpreten, creen i recreen per superar nous reptes o per buscar solucions a problemes que Gaudí ni va imaginar. Com diu Juan José Lahuerta, director de la Càtedra Gaudí de la UPC, el temple és més gaudinià que de Gaudí i ja ha deixat de tenir el sentit (polèmic) que va implicar la seva construcció en plena lluita de classes a la Barcelona de la Setmana Tràgica . La veritat és que l'espai interior té una lluminositat i un port esplèndids. I, per tant, el temple i la seva història ara són una icona cultural-artística que s'afegeix a la gran oferta patrimonial i turística de Barcelona.
És sabut que Oriol Bohigas i molts altres han expressat el seu malestar per la continuïtat de les obres en diferents moments. Aquest debat ja no té cap sentit. Es tracta de regularitzar convenientment els efectes d'una iniciativa privada com aquesta, generant un procés participatiu i obert sobre com gestionar els impactes de la seva culminació al barri ia la ciutat. No és fàcil encaixar aquesta gran estructura i això implica la seva finalització en ple Eixample. D'altra banda, més enllà del seu atractiu turístic i del seu ús religiós (que només excepcionalment necessitarà tot l'espai disponible), hauríem de poder imaginar altres alternatives que permetin que tants anys de polèmica, de col·leccions i efectes positius i negatius per a la ciutat puguin anar sent estudiades i posades en marxa. De la mateixa manera que Gaudí va fer amb la construcció de les magnífiques escoles que avui, en format museu, posen en relleu la capacitat de combinar usos i funcions de qualsevol obra humana per impactant i significativa que sigui. L'estrella que brilla des d'ahir a la nit és la cirereta del desastre que han fet amb el pastitx de la Sagrada Família, que cal recordar era en principi un temple expiatori. Aquesta estrella ha costat l'obscenitat d'un milió i mig d'euros. Apaga i fotem el cam. Com deia ahir l'advocat Melero, nomès faltaria posar-hi un restaurant a dalt de tot. Ni és Sagrada (és consagrada, i no com a temple expiatori) ni és familia, és un patchwork gegant. Però és el que hi ha....
No tenia gaire simpatia amb el senyor Bohigas, la veritat, i no he estat gaire d'acord amb moltes de les seves opinions i plantejaments, pertany a una gauche divine que pontificava massa, gent del Bocaccion i d'esquerres, vaja. Ara bé, amb el tema de la Sagrada Família potser coincidiríem i tot... No entenc la badoqueria de la gent, ahir em van enviar un munt de videos i fotos amb l'estrelleta dels dallonses, i molta gent que conec semblava ben emocionada. Mentrestant l'església del meu barri gairebé cau de tan malmesa com està. Tots els progres de la meva joventut criticaven la continuació de la Sagrada Família però va començar a donar calerons i tot va canviar, a tots nivells, arribar a vella fa que et sorprenguis de com es pot canviar l'opinió, tant a nivell 'elitista' com popular.
Bohigas era gauche divine, un senyor de Barcelona, i un bon vivant, però en el tema de la Sagrada Familia, estaria de tot amb ell.,
Tampoc no soc gaudiniana icondicional, els meus avis i besavis trobaven horrible La Pedrera, potser tenien part de raó però sembla que si no dius el que toca ets una inculta.
No em desperta masa interés la seva obra en general. Clar que aixó ja va a gustos, pero la seva obra no és gaire del meu gust.
Encara més, i tot això en el dia de la 'Immaculada Concepció', quan es va considerar 'dogma' hi va haver catolics que es van 'esborrar' a causa del surrealisme de la proposta, la veritat és que la parafernàlia d'ahir, que vaig mirar una mica per la tele, em feia més aviat angúnia. I, mentrestant, la ciutat plena de gent sense sostre a dojo, s'ha de dir que al menys a la parròquia de Santa Anna els acullen com poden i els deixen. La gent, i parlo del 'poble', passa de matar capellans a emocionar-se amb actes religiosos passats de rosca, de fet, som rarets.
A la Sagrada Familia no acullen pobres, sino turistes. Caldria ocupar-la, amenys tindria una utilitat.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Immaculada_Concepci%C3%B3
I Sant Josep, pare putatiu. Tota aquesta història perquè es de la nostra 'tradició cultural' que si la veiéssim a distància ens semblaria que pertany a una gent ben guillada.
Hi ha una altra versió: San Joaquim era un borratxo que regentaba una posada i Santa Anna com les posaderes de l'epoca bagassejava amb els clientes masculins. La nena va quedar prenyada d'un soldat roma disfressat de colom pels carnavals, i al poble els varen fotre fora. Se'n varen anar i varen engatussar al pobre fuster d'en Josep. Més o menys aixó explica Paul Verhoeven. I després tenim l'esperit Sant, que amb la de coloms que tenim ara, faria una escampada de Jesusets que deu n'hi do.
De fet qualsevol versió del fets és més versemblant que la oficial.
Pero es lo que quieren que sea: lo que siempre han querido sus propietarios que sean todas sus obras magnificentes: un símbolo de Poder. (Naturalmente, hay obras de poder en el pasado que rompieron moldes y generaron desarrollo artístico)
¿y donde está la sencillez de Jesús?
Ni es sagrada(aunque está bendecida para el culto),ni es familiar es universal(por la cantidad de gente que la visita),es la Sagrada Familia.He visitado muchas catedrales españolas y de fuera,unas me han gustado más que otras.Como edificio,tiene tantos vertices,aristas,caras y planos diferentes,que nunca te cansas de verla,aunque sea para hacerle criticas.En mi caso,son muchas las noches de verano,a diferentes horas que descanso contemplandola por todos sus costados.No me canso de hacerlo.Es gratis,por fuera,claro.No entro en el potencial económico, que representa para la ciudad,comparable a mi Mezquita,que también recibe las críticas parecidas,pero ahí queda todo.
Francesc,el cristianismo tiene como centro a Cristo,Hombre.Un revolucionario,nacido del pueblo,que se enfrentó nada menos que un imperio,Roma y logró vencerlo.Tanto es así, que se convirtió en el culto oficial,siglos después. Tiene su merito.Sus seguidores,con excepciones,era gente del pueblo,incluyendo los más bajos,incluso Magdalena,con un pasado que hoy día podría extrañar su culto.El cristianismo,se basa en el perdón, en la redención de los pecados.La Fé no es ciega,es aceptada o no,después de razonada.
Todo esto ,lo sabrás, sólo que como te gusta contar historias, donde todo es "malo" en el cristianismo,te doy mi opinión.
Es cuestión de opiniones, podría admitir que Jesucristo fue un revolucionario, si es que llegó a existir, y punto., el resto es una fábula infumable, una obscena y ridícula fábula, que no soy capaz de entender ni comprender como ha persistido más de dos mil años, a pesar de que el hombre ha evolucionado intelectualmente.
Todos los imperios caen,incluso el Barcelona de Messi
Este no ha caído, está en retirada estratégica ante el comienzo de una nueva era postMessi. Tiempo al tiempo y vamos a verlas venir. Al fin y al cabo lo actual es lo de casi toda la vida en el Barça, y te lo dice uno que llegó a conocer a Kubala, o sino, a santo de que viene el eslogan del culé de viejo: Aquest any si!
Recorda que fins que no va venir el barrut d'en Johann, aqui es guanyaven titols de tant en tant, i va ser a partir d'en Pep que es va començar a guanyar tot, però hi havia la Messi dependencia, que vol dir que la finalitat dels que jugaven amb ell era passar-li la pilota perquè marqués. I ara han d'aprendre a jugar d'una altra manera, i això en Xavi ho sap, però costarà més del que ell i la gent es pensa canviar aquest hàbit. Aquest any NO!, al màxim que podem aspirar és a assolir la quarta plaça que dona lloc a participar a la Champions.
A mi lo que realmente me preocupa es si tiene una perspectiva de genero adecuada y si en esa sagrada familia pueden ser acogidos las tendencias sexuales como Skoliosexual, Demisexual, Poliamoroso o las personas de sexo no ajustado o non-conforming. Eso es lo importante, no nos olvidemos de lo fundamental.
Un saludo.
En este templo sólo se acoge a turistas. Mayoritariamente japoneses.