No es res que no sabem, però convé que algú com Shoshana Zuboff ens ho expliqui amb pels i senyals, per si teniem algun dubte de com ens vigilen i com ens manipulen descaradament, i com contribuïm nosaltres mateixos a que aquest Capitalisme se n'aprofiti indecentment de les nostres debilitats.

"El capitalisme de la vigilància reclama unilateralment per a si l'experiència humana, entenent-la com una matèria primera gratuïta que pot traduir en dades de comportament. Encara que algunes d'aquestes dades s'utilitzen per millorar productes o serveis, la resta és considerada com un excedent conductual privatiu («propietat») de les pròpies empreses capitalistes de la vigilància i s'usa com a innstrument de processos avançats de producció coneguts com a intel·ligència de màquines, amb els que es fabriquen productes predictius que preveuen el que qualsevol de vosaltres farà ara, ben aviat o més endavant. Finalment, aquests productes predictius són comprats i venuts en un nou tipus de mercat de prediccions de comportaments que jo anomeno mercats de futurs conductuals.

Els capitalistes de la vigilància s'han enriquit immensament amb aquestes operacions comercials, ja que són moltes les empreses ansioses per apostar sobre el nostre comportament futur. La dinàmica competitiva d'aquests nous mercats impulsa els capitalistes de la vigilància a adquirir fonts d'excedent conductual cada cop més predictives: des de les nostres veus fins a les nostres personalitats i fins i tot les nostres emocions. Amb el temps, els capitalistes de la vigilància van descobrir que les dades conductuals més predictives s'obtenen intervenint en la marxa mateixa de les coses per empènyer, persuadir de, afinar i estimular certs comportaments per tal de dirigir-los cap a uns resultats rendibles. Van ser les pressions competitives les que van produir aquest canvi: ara els processos automatitzats duts a terme per màquines no sols coneixen la nostra conducta, sinó que també modelen els nostres comportaments en la mateixa mesura. A partir d'aquesta reorientació des del coneixement cap al poder, ja no n'hi ha prou amb automatitzar els fluxos d'informació referits a nosaltres, ara l'objectiu és automatitzar-nos (a nosaltres mateixos). En aquesta fase de l'evolució del capitalisme de la vigilància, els mitjans de producció estan supeditats a uns cada cop més complexos i exhaustius «mitjans de modificació conductual». D'aquesta manera, el capitalisme de la vigilància dóna a llum a una nova mena de poder que jo anomeno instrumentarisme. El poder instrumentari coneix el comportament humà i li dóna forma, orientant-lo cap a les finalitats dels altres. En comptes de desplegar armaments i exèrcits, obra la seva voluntat a través del medi ambient automatitzat conformat per una arquitectura informàtica cada cop més ubiqua de dispositius «intel·ligents», coses i espais connectats en xarxa.

De fet, avui ja resulta difícil escapar a un projecte mercantil tan audaç, els tentacles del qual arriben tots els racons: des de la gentil manada d'innocents jugadors de Pokémon Go perquè mengin, beguin i comprin als restaurants, als bars, als locals de menjar ràpid i les botigues que paguen per jugar (és a dir, que participen com a compradors als mercats de futurs conductuals relacionats amb el joc), fins a la implacable expropiació d'excedent pres dels perfils de Facebook amb el propòsit d'influir en la conducta individual, ja sigui fent que algú compri crema antiespinillas a les 17.45 hores d'un divendres, o que cliqueu «sí» a l'oferta d'unes noves sabatilles per córrer quan té el cervell ple d'endorfines després d'haver participat en una llarga carrera dominical, o fent que voti la setmana següent. De la mateixa manera que el capitalisme industrial tendia a la continua intensificació dels mitjans de producció, els capitalistes de la vigilància i els seus actors de mercat estan atrapats ara en una dinàmica d'intensificació contínua dels mitjans de modificació de la conducta i de creixent enfortiment del poder instrumentari.

El capitalisme de la vigilància segueix la tendència contrària a la del somni digital original i converteix projectes com Aware Home en gairebé història antiga ja oblidada. Despulla el format de xarxa de tot presumpte (i il·lusori) roba moral intrínsec: desmenteix que estar «connectats» sigui una cosa inherentment prosocial o inclusiva per naturalesa, o automàticament tendent a la democratització del coneixement". - Shoshana Zuboff