L'àngel s'apareix als pastors i els explica que aviat passarà un esdeveniment que canviarà el curs de la història. Cadascú capta el missatge a la seva manera - Pilar Garcia - elperiodico.

Els líders dels diferents ramats s'han ajuntat davant la foguera a la freda nit de desembre. Un àngel de sorprenent semblança amb Pedro Sánchez se'ls apareix amb gran parafernàlia de llampades, so de trompetes i cruixir de túnica. «Us vull parlar amb total transparència. Us va de luxe, la vostra tribu està que se'n surt. És realment difícil pastors, pastors i pastores creure's que passi alguna cosa més gratificant i definitiva per a vosaltres que veure'm a mi, carismàtic amb aquestes ales espectaculars i la meva veu seductora, però estic en disposició d'anunciar-vos que hi ha una reunió demà a la nit a la que s'abordaran temes de pes que afectaran els propers mil·lennis. Ximpú». «Cony!», proclama Pablo Casado, «avançament electoral per fi? Se m'estava fent eterna aquesta travessia del desert». «I què passa amb el Salvador? Jo vaig estar el finde amb el Summe Sacerdot i sé de bona tinta que se'ns ve un Rei de Reis i la revolució republicana, cosa que no és tan paradoxal com pugui semblar si la venc jo», qüestiona Yolanda Díaz. «I ja està? Quin auguri cutre i monolingüe, típic del cel centralista i espoliador. Que no comptin amb el nostre suport», exclama Gabriel Rufián. «Però, ¿se sap si hi anirà molta gent? Jo ja no estic acostumada a les multituds, m'agobio», intervé Inés Arrimadas. «¿De quin sexe és el guaperes el que ens ha parlat? Nosaltres no anem de mitges tintes, o és un oncle, o és una tieta. A veure si anirem darrere d'una drag queen, o d'un transsexual o…», bufa Santiago Abascal. «Jo potser no deixo de personar-me, segurament, però potser sí», aporta M. Rajoy. «Típic d?indesitjables, ganduls, deshonestos, acomplexats, mancats d?agalles que no saben agafar per les banyes el toro del futur plural i constitucionalista que representa el Messies», arenga Cayetana Álvarez de Toledo. «Cony!», insisteix Pablo Casado, «llavors se'n va o no se'n va?» «És clar, panoli, però abans ens prenem unes birres, que s?ha de gaudir la nit com si no hi hagués un demà, que els romans estan molt pesats i amenacen d?implantar una cosa anomenada lleis», intervé Isabel Díaz Ayuso. «Aquesta estrella refulgent ens marca el camí. Com brilla! No vull estar a la pell del que pagui la factura de la seva llum. Qui agafés lloc en aquest consell d'administració...», lidera, finalment, Felipe González.


Comptat i debatut, l'impactant anunci nadalenc de Peter Sánchez, no era més un MacGuffinn de manual.  El McGuffin, és un terme que el director de cinema Alfred Hitchcock va inventar com a excusa argumental que motiva els personatges i el flux d'una història, tot i que en realitat no té gens de rellevància. La característica que distingeix el McGuffin d'altres menes d'excuses argumentals és la intercanviabilitat. Del punt de vista de l'audiència, el McGuffin no és l'element important de la història narrada sinó que mira de captar l'atenció de l'espectador ràpidament per a donar pas, tot seguit, a la trama real. Doncs aixó és exactament el que va fer ahir a la vesprada Peter Sánchez en la conferencia telemàtica de Presidents  per decidir quines accions emprendre per paliar els efectes de l'òmicron, un McGuffin de manual que el mateix Hitchcock aplaudiria, i el tril·lers de les Rambles també. Obligatorietat de portar la mascareta pel carrer i als interiors i accelerar les vacunacions. Com diria aquell, con un par. Aquest paio és més torero que Manolete. Peter Sánchez, si no sabes gobernar pa que te mete.


El periodista Josep Martí Blanch, ha opinat d'aquesta manera sobre la decisió del President del Gobierno de España amb l'obligatorietat de dur les mascaretes pel carrer, i així s'ha presentat a la tertulia de Rac1.