El sorteig de la Rifa de Nadal és un clàssic dins dels nostres rituals de cada any. Un clàssic ranci, gairebé en blanc i negre o color sèpia. Hi ha un cert plaer a saber que avui no ens tocarà la loteria, o un conformisme soterrat. Els estranys rituals que envolten aquest sorteig se segueixen repetint, senyors disfressats de Bisbe, d'arbre de Nadal, de números de loteria i altres friquis. La brutícia de l'atrotinat local on se celebra el sorteig. Els membres de la mesa que validen el resultat de l'escrutini. Els nens vestits per la seva madrastra aquest any amb mitges i mitjons del color dels barrufets. Tot és ántic, tronat, només faltaria la veu en la retransmisió televisiva dels locutors del No-do. Potser ja ha de ser així, les tradicions són les tradicions, i si el sorteig es fes d'una altra manera, més diguem-ne moderna, ja no seria el mateig. El sorteig del 22, és el del dia dels aneguets segons l'argot de la quina o el quinto. Es repeteixen calcades any rere anys les imatges de la gent cel·lebrant que els ha tocat, amb cava calent dins de gots de plàstic, repetint cada any els mateixos tòpics, que si els diners servirán per tapar forats, que si per ajudar als fills. Diuen les estadístiques que el 70% dels guanyadors de sorteig acaben arruïnats en cinc anys, potser és cert, però almenys viuen la mar de bé durant aquest temps. 

A casa des de fa anys només juguem a un sol dècim que ja sabem no sortirà premiat, i malgrat això es genera una certa frustració, després de més de cinquanta anys participant i sense cap premi, és gairebé pota posar-los una querella criminal. El pare anava cada dia a esmorzar a la penya arlequinada on va tocar la grossa a Sabadell el 1969, i sempre es quedava participacions que repartia entre els seus fills, però aquest any de 1969 no es va recordar de comprar-les i per tant tampoc ens va tocar res en aquell sorteig.

Serà el destí o que la loteria és una cosa que sempre toca als altres, així que als que els ha tocat aquest any, moltes felicitats, que al cap i a la fi tot el que he escrit només és enveja, més o menys sana, però enveja al cap i a la fi. I als que no ens ha tocat res, sempre ens queda la salut, o consolar-nos amb un vell refrany: No és més ric qui té més, sinó qui menys en necessita. Bon Nadal!