Una de les explicacions dels molts triomfs del capitalisme de la vigilància destaca per sobre de les altres: em refereixo al fet que no té precedents. I el que no té precedents per força és irreconeixible. Quan ens trobem amb alguna cosa sense precedents, automàticament ho interpretem a través de l'òptica d'unes categories amb què ja estem familiaritzats, però amb això tornem invisible allò mateix que no té precedents. Un exemple clàssic és el concepte de carruatge sense cavalls al qual la gent fa més d'un segle va acudir per referir-se a la realitat sense precedents que era l'automòbil. Un altre cas il·lustratiu (i tràgic) és la trobada que es va produir entre els pobles indígenes i els primers conqueridors espanyols. Quan els taïns de les illes caribenyes precolombines van veure per primera vegada aquells suats i barbuts soldats espanyols caminant treballosament per la sorra amb els seus brocats i les seves armadures, com reconeixerien ells el significat d'aquell moment i el que augurava per al seu futur? Incapaços d'imaginar-se la seva pròpia destrucció, van pensar que aquelles criatures estranyes eren déus i els van donar la benvinguda amb elaborats rituals d'hospitalitat. Així és com allò que no té precedents aconsegueix confondre sistemàticament la nostra capacitat de comprensió; els prismes i cristalls de l'òptica existent serveixen per il·luminar i enfocar el que ja coneixem, però amb això enfosqueixen parts significatives de l'objecte original, ja que converteixen allò que no té precedents en una mera prolongació del passat. Això contribueix a normalitzar el que és anòmal, cosa que, al seu torn, fa que combatre el que no té precedents sigui una empresa encara més àrdua, si és possible.
Aquest fragment de l'era del capitalisme de la vigilània de Shoshana Zuboff, encaixa a la perfecció amb les reaccions que hem experimentat vers la pandèmia de la Covid19 , una pandèmia de la que no en teniem precedents o els que teniem eran allunyats i confosos, i com als indígenes caribenys, la Covid ha aconseguit confondre sistemàticament la nostra capacitat de comprensió, ja que ha convertit allò que no té precedents en una mera prolongació del passat fins al punt de normalitzar el que con la Covid, és anòmal.