La cultura de la cancel·lació ha creat una nova societat, la societat de la cancel·lació, estretament lligada amb la cultura Woke, fenòmens dignes d'estudi per la seva trascendència e influencia en la nostra societat. Cal prestar-hi atenció, car la seva influencia és creixent. El que no sé entreveure és si aquesta influencia és positiva o negativa. Llegiu i jutgeu...

La cultura de la cancel·lació ha esdevingut una manera fàcil d'ascendir, establir connexions socials i identificar aliats i enemics en aïllar les persones que han violat les “regles ideològiques” que un segueix. I el fet que no sigui una activitat solitària, la converteix encara més en una arma poderosa. A la gent els agrada unir-se contra un perpetrador, contra el diferent o l'incomplidor. Si bé la reciprocitat pot augmentar l'estatus d'un grup i apropar-ne els membres, també causa el contrari. Ara la gent busca amb lupa les “fechories” dels altres perquè això els ofereix una posició i cohesió social a baix cost. I això és molt més comú en els joves. Les generacions d'avui estan més disposades a deixar de parlar amb algú o “cancel·lar-lo” si pensa diferent.

Una investigació britànica aprofundeix en la idea que els joves tenen cada vegada més por d'expressar punts de vista controvertits i la majoria han exclòs algú per les seves opinions polítiques. Un estudi de Frank Luntz revela que el 52% dels adults menors de 30 anys van confessar haver deixat de parlar amb algú en persona o en línia a causa d'una cosa política que van dir. És a dir, les persones més joves estan més disposades a “cancel·lar” les relacions que les opinions d'algú. Més d'un 33% de les persones entre 30 i 49 anys havien deixat de parlar amb algú a causa d'una postura política, i un 18% de les persones entre 50 i 64 anys ho havia fet. Això va portar més d'un terç dels enquestats a dir que avui tenien més por d'expressar una opinió impopular que fa uns anys.

Orgullosos de ser woke. La investigació també aprofundeix en la idea que la “cultura woke” és una de les tres principals causes de preocupació entre els votants. El seu estudi revela que, si bé el 15% de les persones estaven orgulloses de ser woke, el 30% s'oposava fermament i un 27% addicional creia en els seus objectius, però no li agradava la manera com el terme s'havia polititzat. Per posar un exemple, l'informe suggereix que la majoria dels ciutadans britànics estaven preocupats per la discriminació contra les minories ètniques, però a molts també els preocupava que es passessin per alt els problemes que enfronta la classe treballadora blanca.

En realitat, la cultura de la cancel·lació permet a les persones identificar qui és lleial al seu moviment. Robert Henderson destacava la idea que assenyalar les suposades irregularitats dels altres obliga les persones a respondre. I això és perfecte per a la coordinació social, perquè crea desacord sobre si una persona en concret ha de ser exiliada de les nostres vides o el nostre cercle. Bàsicament, si tots estan dacord que l'objectiu ha de ser denigrat, llavors no hi ha manera didentificar a l'amic de l'enemic. Però si alguns hi estan d'acord i d'altres no, els membres compromesos del grup poden distingir-se dels adversaris. Aquells que demanen proves, qüestionen la gravetat de la transgressió o debaten la conveniència de cancel·lar o no corren el risc de revelar-se com a infidels a la causa. Això permet reclutar els que assenten i atacar els dissidents.

Els joves han crescut en una època en què la política és més expressiva i conversacional en comparació de les generacions anteriors. I pel fet que gran part d'aquesta conservació ara es duu a terme virtualment, també hi ha un debat sobre allò que és acceptable com a part d'aquesta conversa. És a dir, cada cop hi ha més persones propenses a dir que autocensuren els seus punts de vista polítics, perquè temen represàlies. Generacions més soles, més tancades. Està causant això una generació més solitària amb ganes de fer menys amics? Els millennials són els més propensos. La generació de les xarxes socials és la que se sent més sola, segons una altra enquesta de YouGov, en comparació dels seus homòlegs de la Generació X i els Baby Boomer. Aproximadament tres de cada 10 diu que els és difícil fer amics. La raó més comuna: timidesa (53%). Un altre 27% dels que tenen dificultats diuen que “no senten que els necessitin”. Un 26% diu que no té interessos comuns que puguin facilitar les amistats.

Precisament perquè la cultura de la cancel·lació funciona amb una, excessiva exhibició de determinats valors morals o postureig ètic, per ser acceptats dins d'un grup, té més complicat ser una “cancel·lació” real. Els de l'altre grup ni se n'assabenten. I potser no podem parlar d'una "onada de repressió i puritanisme" estricta, amb cancel·lacions fluixetes i el perdó, de vegades, al davant. Si no d'una forma de congregació social sota un mateix estendard. - Albert Sanchís