La cultura de la cancel·lació ha creat una nova societat, la societat de la cancel·lació, estretament lligada amb la cultura Woke, fenòmens dignes d'estudi per la seva trascendència e influencia en la nostra societat. Cal prestar-hi atenció, car la seva influencia és creixent. El que no sé entreveure és si aquesta influencia és positiva o negativa. Llegiu i jutgeu...
La cultura de la cancel·lació ha esdevingut una manera fàcil d'ascendir, establir connexions socials i identificar aliats i enemics en aïllar les persones que han violat les “regles ideològiques” que un segueix. I el fet que no sigui una activitat solitària, la converteix encara més en una arma poderosa. A la gent els agrada unir-se contra un perpetrador, contra el diferent o l'incomplidor. Si bé la reciprocitat pot augmentar l'estatus d'un grup i apropar-ne els membres, també causa el contrari. Ara la gent busca amb lupa les “fechories” dels altres perquè això els ofereix una posició i cohesió social a baix cost. I això és molt més comú en els joves. Les generacions d'avui estan més disposades a deixar de parlar amb algú o “cancel·lar-lo” si pensa diferent.
Una investigació britànica aprofundeix en la idea que els joves tenen cada vegada més por d'expressar punts de vista controvertits i la majoria han exclòs algú per les seves opinions polítiques. Un estudi de Frank Luntz revela que el 52% dels adults menors de 30 anys van confessar haver deixat de parlar amb algú en persona o en línia a causa d'una cosa política que van dir. És a dir, les persones més joves estan més disposades a “cancel·lar” les relacions que les opinions d'algú. Més d'un 33% de les persones entre 30 i 49 anys havien deixat de parlar amb algú a causa d'una postura política, i un 18% de les persones entre 50 i 64 anys ho havia fet. Això va portar més d'un terç dels enquestats a dir que avui tenien més por d'expressar una opinió impopular que fa uns anys.
Orgullosos de ser woke. La investigació també aprofundeix en la idea que la “cultura woke” és una de les tres principals causes de preocupació entre els votants. El seu estudi revela que, si bé el 15% de les persones estaven orgulloses de ser woke, el 30% s'oposava fermament i un 27% addicional creia en els seus objectius, però no li agradava la manera com el terme s'havia polititzat. Per posar un exemple, l'informe suggereix que la majoria dels ciutadans britànics estaven preocupats per la discriminació contra les minories ètniques, però a molts també els preocupava que es passessin per alt els problemes que enfronta la classe treballadora blanca.
En realitat, la cultura de la cancel·lació permet a les persones identificar qui és lleial al seu moviment. Robert Henderson destacava la idea que assenyalar les suposades irregularitats dels altres obliga les persones a respondre. I això és perfecte per a la coordinació social, perquè crea desacord sobre si una persona en concret ha de ser exiliada de les nostres vides o el nostre cercle. Bàsicament, si tots estan dacord que l'objectiu ha de ser denigrat, llavors no hi ha manera didentificar a l'amic de l'enemic. Però si alguns hi estan d'acord i d'altres no, els membres compromesos del grup poden distingir-se dels adversaris. Aquells que demanen proves, qüestionen la gravetat de la transgressió o debaten la conveniència de cancel·lar o no corren el risc de revelar-se com a infidels a la causa. Això permet reclutar els que assenten i atacar els dissidents.
Els joves han crescut en una època en què la política és més expressiva i conversacional en comparació de les generacions anteriors. I pel fet que gran part d'aquesta conservació ara es duu a terme virtualment, també hi ha un debat sobre allò que és acceptable com a part d'aquesta conversa. És a dir, cada cop hi ha més persones propenses a dir que autocensuren els seus punts de vista polítics, perquè temen represàlies. Generacions més soles, més tancades. Està causant això una generació més solitària amb ganes de fer menys amics? Els millennials són els més propensos. La generació de les xarxes socials és la que se sent més sola, segons una altra enquesta de YouGov, en comparació dels seus homòlegs de la Generació X i els Baby Boomer. Aproximadament tres de cada 10 diu que els és difícil fer amics. La raó més comuna: timidesa (53%). Un altre 27% dels que tenen dificultats diuen que “no senten que els necessitin”. Un 26% diu que no té interessos comuns que puguin facilitar les amistats.
Precisament perquè la cultura de la cancel·lació funciona amb una, excessiva exhibició de determinats valors morals o postureig ètic, per ser acceptats dins d'un grup, té més complicat ser una “cancel·lació” real. Els de l'altre grup ni se n'assabenten. I potser no podem parlar d'una "onada de repressió i puritanisme" estricta, amb cancel·lacions fluixetes i el perdó, de vegades, al davant. Si no d'una forma de congregació social sota un mateix estendard. - Albert Sanchís
Pensé en un primer momento que hablaba de la cancelación de productos que se compran por internet.
ResponEliminaHe visto que las nuevas generaciones compran productos y al mismo tiempo cancelan otras compras o las retornan después de haberselas probado.
Es casi incomprensible para mi. No logro entender como se hace una compra , se deshace en casa, se prueba y se vuelve a empaquetar devolviendose al remitente porque no gusta el color o el formato previamente ya elegido en el catálogo.
Salut
Miquel: La cultura de la cancel·lació és un neologisme de la cultura pop dels Estats Units, que fa referència al fet de retirar el suport, ja sigui moral, financer, digital o fins i tot social, a aquelles persones o organitzacions que es considerin, per algun motiu, inadmissibles. O sigui el nou puritanisme neoliberal que censura a tots els qui no pensin com ells.
EliminaQuan a l'altre tema, encara hi ha un cas pìtjor que els joves que retornen compres fetes per la xarxa, mira aquest post.
https://arrezafe.blogspot.com/2022/01/i-m-p-l-o-s-i-o-n.html
No sorprende. Sin más, viendo al sr. Asens como elimina a Ciudadanos de cualquier acto conjunto, aunque coincidan en una votación.
ResponEliminaHoy día, los dispositivos, las relaciones por internet, son el medio de socializar, nosotros lo hacemos ,en tu blog. Por la edad, no veto a nadie ni aquí, ni en Facebook,ni en Whats,pero entiendo ( o quiero entender),que en el caso de otros grupos de menos edad, donde fluye el intercambio de comunicación por estos medios, es diferente. Deben de tener mucho cuidado, porque se arriesgan al boicot, al rechazo social. Lo veo por mis nietos, cuando hablo con ellos.
Veo que se abstienen de decir ciertas cosas en el Whast, cuando hablan por el móvil.Es tremendo porque se cierran en banda, entre los propios amigos. Que se cierren conmigo lo puedo entender ,pero entre ellos, es algo nuevo.
Ejemplo: le doy a un nieto el código de TV para que vea el fútbol(hasta 4 dispositivos permite Orange).Con mi móvil puedo controlar los que están conectados. Resulta que a veces hay 5,con lo cual Orange bloquea a todos y yo me quedo sin ver el fútbol. Pregunto si ha dado el código a sus amigos por Whats, silencio por respuesta. Código de silencio entre ellos.,para no ser rechazado del grupo. Es lo que hay, son otros tiempos.
Bueno, ciudadanos es un caso aparte, aunque dado su estado de moribundez se les debería respetar un poco más. Y en cuanto a tu nieto, el silencio a veces es una afirmación o admisión de culpa, pero es eso, el temor a ser rechazado por el grupo.
EliminaNada nuevo bajo el sol, los mismos método con medios modernos.
ResponEliminaEl ignorar al que no piensa como tú, ningunearlo, censurarlo, todo esto ya viene de la Grecia Clásica.
Y contribuye a la pobreza mental de los que lo practican. No existen las verdades absolutas, y hasta tu peor adversario puede tener poco o mucho de verdad en sus postulados.
Nuestra sociedad se va instalando poco a poco en la idiotez absoluta, con opiniones y medios de comunicación a la medida del consumidor.
Cert que ningunejar al que no pensa com tu ve de vell, pero el que abans era a nivell individual o local, ara s'ha transformart en global i organitzat, el que el fa més perillós.
Elimina