Quan recollies la teva filla cada dia al col·le era la teva filla qui et recollia a tu. El fill és el pare de l’home, va escriure Wordsworth en un vers memorable que explica de manera admirable fins a quin punt els nens són la raó de ser de la humanitat. The Child is father of the Man. Devem als nens l’agraïment amb què mirem la vida quan estem en plena forma, aquells estranys moments en què tens la sensació que totes les coses que passen són adorables. Uns moments que no duren gaire. Tinc un amic que el dia del meu aniversari em diu: un any menys per a la mort! La tradició és la democràcia dels morts. El dia de l’aniversari penso: mira, un any menys per viure en una democràcia plena, i a més immortal. Tradició és història, que està molt bé; i cultura, que també; i prejudici, que està fatal. Prejudici és saviesa sense reflexió. Per què canviar les coses si ja estan prou malament?, es pregunten, graciosos, els pessimistes. Però som optimistes i volem canviar les coses sabent que la reforma no és només que no contradigui la tradició, sinó que la inclou com a punt de partida. La naturalesa humana no canvia. Si ho fes, llegir Shakespeare només tindria interès històric, i no és així. “Llega un momento en la vida cuando el tiempo nos alcanza”, va advertir Cernuda. També la melancolia. I també la mort, que està tan segura d’atrapar-nos que ens dona una vida d’avantatge. Mentre et dona aquest peixet, recorda la lliçó de la filla que et recollia a tu quan l’anaves a recollir al col·le. Amb quina alegria seriosa posava el món als teus peus! Aquest és l’objectiu. Alegria, alegria, alegria, plors d’alegria. Keep calm. Quan llegim massa ràpid no entenem res. No pillem ni la pedrea, diu un amic d’un amic. Tampoc no entenem res quan llegim massa a poc a poc. Som equilibristes que sabem que no podem aturar-nos a l’alambre. Potser sí que exagerem com els nens, però estem orgullosos de no ser com aquells, que, per no exagerar, sempre es queden curts. Ha arribat el 2022 i el que viuràs, per què no, serà adorable. No oblidis que hi ha un objectiu més important que la pau, que és la dignitat. I pensa que segueixes viu, un any més, mentre la terra es balanceja com un bressol.
No sabía que los hijos son los que te sacan del cole,curioso.Si que el perro te saca a pasear..Somos pues, simples acompañantes,en este caminar por la vida.
ResponEliminaLo de los hijos es una bonita metáfora. Pero lo de los perros es una realidad palpable.
Elimina