Amb la pandèmia del coronavirus han aparegut una sèrie de qüestions i debats paral·lels. En el camp lingüístic, una de les picabaralles metafòriques més sonades s'ha produït en català entre els partidaris de vaccí i els de vacuna. Aquí, no tenen res a veure els antivacunes; parlem de llengua. Si busquem vacuna al diccionari de l'Institut d’Estudis Catalans, el DIEC, veurem que no hi ha cap definició, simplement remet a una de les accepcions de vaccí. I això, què vol dir? Doncs que l'acadèmia de la llengua catalana considera que, malgrat que tant vaccí com vacuna són formes normatives, dóna com a prioritària la forma vaccí. Però, els anglesos, fidels al llatí, de la variolae vaccinae, la verola dels bovins, van formar vaccine. Així, doncs, vaccí és la forma preferent, perquè és la més antiga i, per tant, genuïna de la llengua catalana. En canvi, la influència del castellà, que va emprendre un camí a contracorrent amb vacuna (a partir de boví), ha influït en el català, de manera que també és d'ús majoritari la forma vacuna. Si mirem les llengües que ens envolten, ràpidament es constata que el castellà va ser per lliure. Els primers a batejar el nou invent immunològic van ser els anglesos. Fidels al llatí, de la variolae vaccinae, la verola dels bovins, van formar vaccine. Els científics francesos també van usar la mateixa paraula, adaptada a la seva llengua, vacci, que coincideix amb la forma neerlandesa; l'italià ho va adaptar com a vaccino, i el galaicoportugués com a vacina.
Però els anglesos no s'estan d'endergues i amb les paraules fan el que volen. Com que vaccine la devien considerar massa llarga, han optat per vax, i la usen com a nom i com a verb. Així, diuen vax site (centre de vacunació), vax card (passaport covid), getting vaxxed (vacunar-se) i fully vaxxed (pauta completa). Si en català s'hagués optat per una cosa semblant, com vax, ens hauríem estalviat el debat entre vaccí i vacuna, però aixó va en el nostre ADN, molt allunyat del pragmatisme britànic. S'ha de dir també i que consti en acta, que VAX es també una marca d'aspiradora.
La primera vacuna,se obtuvo de las pústulas de las ubres de las vacas infectadas. Trituración de la costra,en tubo de ensayo,disolución de la misma,amortiguación por calor.El liquido,una vez filtrado se inyectaba en el paciente.Asi de simple y obtuvo éxito. Es logico que la llamaran vacuna(de origen vacuno).Como hoy día,es más sofisticado,a partir de conceptos bioquímicos,como el ADN mensajero,debería cambiarse su nombre,por ejemplo biocuna o de forma reducida BIOC.Chachi.En catalán igual.
ResponEliminaLo se, publique un escrito sobre este tema hacen un par de años, al principio de la pandemia. Lo de VAX me ha gustado por su sencillez y porque demuestra un pragmatismo que aqui los de la 'ceba' no tienen, y en su obsesión por desespañolizarse se agarraron a vaccina como hecho diferencial, cuando vacuna es lo más razonable porqué al ganado vacuno en catalán se le llama 'Boví' no vaccino. O sea que alomojó a la vacuna en catalán se le debia llamar bovina. Ahí lo dejo.
EliminaYo la llamaría caprina, se acerca más a lo nuestro.
ResponEliminaSalut
CAPRINA? no ho pillo, llevat que vingués de capsigrany o de Joan Capri.
EliminaDe cabra!!!!!
EliminaPues yo lo de las pupas de las ubres de las vacas,lo recuerdo por el libro de Ciencias,en el bachillerato de los cincuenta.Para entonces,representaba un gran adelanto científico en la Medicina.Lo que hemos progresado,para bien.
ResponEliminahttps://blocfpr.blogspot.com/2021/01/vacuna-o-vacci.html
Eliminaaquí lo explicaba
¿ VAX ?, ¿ VOX ?, uyuyuyuyu !!.
ResponEliminaVOX es un virus, podriem dir: VAX contra VOX, o El Amperio contra paca.
EliminaSi , el amperio contraataca a 260 euros kW!!!
EliminaAgggg
Haurem de tornar a les espelmes, el braser I el VODKA
Elimina