Ja s’estan sentint veus autoritzades que diuen que cal gripalitzar la pandèmia, una manera molt directa de suggerir que hem d’avançar cap a la normalització de la situació. Espanya avança cap a la ‘gripalització’: una altra gestió de quarantenes, suport en farmàcies i fi del rastreig. - Susana Quadrado, en el seu artivle a lavanguardia d'avui analitza la nova orientació de moment de l'Estat d'Israel en el tractamente de la pandèmia, una orientació que sembla que a Espanya tambè s'està seguint, deixar que tothom es contamini i així aconseguir la inmunitat de ramat.

Final de cicle: l’òmicron marca una altra estratègia

El 31, últim dia de l’any, per una raó òbvia de calendari va passar desapercebuda aquesta notícia. Un teletip de l’agència Efe informava que Israel, que ja va per la quarta dosi (aquesta ara per ara per a immunodeprimits i més grans de 60), valora avançar cap a una estratègia de “contagi massiu” davant l’òmicron, en comptes d’imposar més restriccions. En la raó de fons va ser clar el primer ministre Naftali Bennett: “La tempesta [d’infeccions] acabarà passant. No podem fer res per evitar-ho”.
Bennett reconeixia així la incapacitat i la impotència del sistema per frenar aquesta variant, un autèntic terratrèmol en la gestió de la salut pública. Ahir mateix, Israel, tot i els milers i milers de terceres dosis i quartes dosis administrades, arribava als 10.000 nous contagis en 24 hores. Irrefrenable, l’òmicron ja apunta cap a un nou cicle: s’imposa una altra estratègia, va suggerir Bennett.

És cert que la idea del contagi massiu posa ara mateix els pèls de punta perquè ens venen al record les experiències fallides del Regne Unit o d’altres països que ho van intentar i van fracassar. Però llavors la rabent marxa enrere va venir quan no hi havia vacunes o amb les taxes d’immunització encara molt baixes. Ara no som a la mateixa pantalla.
Posem en aquesta reflexió uns quants indicis encoratjadors. Un, les vacunes ens protegeixen contra la covid greu si t’infectes. Cal vacunar, vacunar i vacunar. Dos, l’òmicron és més esquiva per als anticossos però també menys agressiva i causa infeccions més lleus, cosa que redunda en menys hospitalitzacions. Els ingressos continuen sent moltíssims en nombre a causa de l’alt volum de contagis, però res a veure proporcionalment amb onades anteriors. Tres, les primeres anàlisis apunten que aquesta variant causa menys danys pulmonars perquè es queda a les vies altes. I quatre, a Sud-àfrica, a Dinamarca o a Noruega, per posar-ne tres exemples, la corba de contagis ha caigut en picat, a la mateixa velocitat del llamp a la qual s’ha enfilat. Hi ha missatges optimistes dins de la comunitat científica en el sentit que podríem estar acostant-nos al final de la pandèmia: vol dir que el coronavirus es quedarà com un nou virus esta­cional. Amb totes aquestes dades i amb molta cautela, caldria començar a abordar la pandèmia d’una altra manera? Aquesta és la gran qüestió.

Ja s’estan sentint veus autoritzades que diuen que cal gripalitzar la pandèmia, una manera molt directa de suggerir que hem d’avançar cap a la normalització de la situació. Ara sí, conviure amb el virus. Això significa can­viar la gestió de l’ onada, molt més lleu que l’anterior, però més transmissible. Els quadres lleus, més encara si estan vacunats, autocura; els moderats, consulta amb el metge de capçalera; i en aquells amb afecció greu, anar a l’hospital. S’ha convertit en una cosa inútil la tasca de rastreig, l’estudi de contactes, els diagnòstics en un moment en què l’Administració ha perdut absolutament el control sobre la transmissió i el nombre real de contagiats. Més important resulta fixar-se en les hospitalitzacions, una dada més fiable, que continuar comptabilitzant contagis: això darrer només suma angoixa i cansament en una ciutadania esgotada. I, sobretot, extremar la vigilància clínica a les persones immunodeprimides i vulnerables. 
L'Administració ha perdut absolutament el control sobre la transmissió i el nombre real de contagiats - Enric Fontcuberta / EFE

De manera implícita i a la callada, Espanya ja s’encamina cap a una nova estratègia de normalització . No sabria dir-los si els governants ho fan de manera conscient o bé forçats pels seus propis errors i que es resumeixen en dos: no haver reforçat la primària malgrat els dos anys de pandèmia ni haver dimensionat bé les plantilles dels hospitals tot i saber com es mouen les onades. Ahir el sindicat sanitari CSIF xifrava en 29.354 els contractes no renovats des del setembre.
A la llista de mesures que assenyalen un avanç cap aquesta gripalització de la pandèmia hi ha les relatives a l’exempció de quarantenes per als contactes estrets, l’escurçament de l’aïllament per als positius, el renovat paper de les farmàcies, l’autogestió de les baixes, la tornada a la feina sense cap prova diagnòstica, que Sanitat s’hagi plantejat no aïllar nens positius vacunats o la liquidació del rastreig... En definitiva, el salt cap a l’autocura responsable en un escenari de vacunació massiva en comptes de la persecució sistemàtica de l’incompliment d’unes consignes de vegades contradictòries i volubles. Israel apunta cap al “contagi massiu” i la vacunació. No tanquem aquest article sense un record per a les mascaretes i les restriccions. A les primeres, els auguro llarga vida. A les segones, m’agradaria pensar que tenen els dies comptats, però caldrà esperar que els hospitals superin aquestes dues setmanes difícils que els queden d’ara endavant per instal·lar-nos definitivament a la nova pantalla.