PRESUMPTES OCCISOS

Vaig fer el Servei Militar a Palma de Mallorca l'any 68, el campament al CIR 14 i després em varen destinar a les bòvedes (ara ocupades per un llac) sota la Catedral de Palma. La destinació la tenia a la ''Subinspección Militar de Baleares'. La feina a les oficines militars era poca i avorrida, de fet, la ùnica feina que hi havia al departament era confeccionar les llistes del soldats que anaven i tornaven de permis, i augmentava quan hi havia canvi de reemplaç. Ara bé, per fer aquesta enorme tasca hi havia un Comandant, un Tinent, un capità, un sergent primer, un sergent, el "cabo primeru" i servidor que era "cabo" a seques. En llicenciar-se  el cabo primeru em va tocar se-ho a mi, malgrat  no saber contestar a l'examen que s'havia de passar, el nom del descobridor d'Amèrica o el nom de les tres Carabel·les amb les que va anar per allí. O sia que em varen fer cabo primeru perquè tocaba, i a partir d'aquí ja no feia res. Bé, em passava els matins a la Gestoria del 'capitàn habilitado' fent  'segurus socials' per les empreses que ell portava.

Els militars que hi havia en aquella oficina eren tots 'xusquerus' i ascendíen de grau, a mesura que es morien els que tenien al davant de la llista. Cada més, entre ginebra i ginebra i alguna faria o caliquenyo, els arribaven les llistes i contemplaven així si ja havia traspassat algún dels qui tenien pel davant, fins el punt que sabien del seu estat físic i feien apostes a veure quan traspassaria tal o qual dels capdavanters. De mèrit doncs, a l'hora de l'ascens, només el de viure i esperar que anessin passant a millor vida o es retiressin els qui tenien al davant. 

He pensant en aquesta història de la puta mili en llegir aquest matí l'article de Quin Monzó a la vanguardia:

PROJECTES DE FUTUR

En anglès en diuen dead pool i és amb aquest nom que es coneix arreu del món. És una mena de porra on jugues a predir quines persones més o menys famoses moriran en l’any que ha començat. Diuen que es va fer popular el 1911, quan a les curses d’Indianapolis la gent va decidir apostar si hi moriria algun pilot i quin seria. Dècades després, amb l’eclosió d’internet, la proposta es va multiplicar i fins i tot s’han creat pàgines web que s’hi dediquen. Tot plegat és un joc morbós arrebossat d’humor negre.

Acabo de descobrir que per primera vegada el meu nom apareix en una d’aquestes porres. És una llista de cinquanta persones que, segons els que l’han elaborada, tenen força probabilitats de morir aquest 2022. La publiquen ara i d’aquí a un any analitzaran quantes n’han encertat. Comparteixo l’honor amb Mònica Randall, Rodolfo Martín Villa, Terry Venables, Raimon Obiols­, Francisco Ibáñez, Isidre Fainé, Charly Rexach, Rafael Ribó, Amancio Ortega, Jordi Pujol, Joan Pera, l’emèrit d’Abu Dhabi, Eduardo Zaplana, Fèlix Millet, Joaquín Sabina, i així fins a arribar a la cinquantena. El lema d’aquesta web prenecrològica és un homenatge a les inscripcions llatines que trobem en molts rellotges de sol: “La mort és segura, només l’hora és incerta”.

¿Com decideixen qui entra a la llista i qui no? Suposo que per l’edat i per l’aspecte físic. Jo ara faig pinta de perjudicat –perquè ho estic–, però fa uns lustres encara ho estava més. És difícil de valorar. Recordo quan vint anys enrere col·laborava a Catalunya Ràdio i algú de la redacció va veure un dia Pi de la Serra pel carrer. “L’he vist molt fotut”, va anunciar, i de seguida van decidir redactar-ne el morituri. Han passat dues dècades i l’home continua tan panxo.

Pel que fa a mi, només diré que em sento molt honorat i que m’ho prendré com un repte. Espero estar a l’altura de les expectatives.