LA SÍNDROME DE LA VIDA OCUPADA

No parar mai, fer una activitat darrere l'altra, fins arribar esgotats al final del dia, descansar i tornar a començar. Aquesta manera de viure, que per a molts és normal, pot arribar a tenir una dimensió malaltissa, tant a nivell personal com social. Aquest estil de vida ha estat definit com la “síndrome de la vida ocupada” pel centre de recerca CPS, de Glasgow, informen a l'avantguarda. No ho qualifiquen de malaltia ni tampoc com un trastorn mental. Però l'activitat excessiva i la hiperestimulació que comporta poden provocar esgotament, distraccions, fallades de memòria o falta de concentració.

Passada la pandèmia, que en certa manera ha suposat una pausa per a molts ciutadans a la seva vida normal, la síndrome de la vida ocupada torna a fer acte de presència. L'extrema exigència de competitivitat i immediatesa en els resultats que exigeix ​​l'accelerada societat actual explica, en part, aquesta síndrome. Però també és determinant, a nivell personal, el desig constant de reconeixement social, a causa d'una baixa estima, i la necessitat de fugir d'un mateix per omplir els buits de la seva vida i no enfrontar-se a altres realitats oa la soledat mateixa. Tant és així que els que pateixen aquesta síndrome afirmen que busquen temps per descansar, però tan aviat com ho troben ho omplen amb noves activitats a desenvolupar. D'aquesta manera, entren en una roda constant.

No cal prendre's a broma la síndrome de la vida ocupada. Cada cop són més els psicòlegs socials que, des dels departaments de recursos humans de les empreses, estan atents als riscos que aquest tipus de persones tenen de caure en situacions d'estrès, de sobrecàrrega laboral, de baix rendiment, de manca de motivació o d'esgotament físic, emocional o mental. A les grans tecnològiques de Silicon Valley, des de fa alguns anys, fins i tot s'han començat a generalitzar classes i sessions de meditació per ajudar els seus empleats a trobar la pau interior i viure amb més equilibri, cosa que redunda en una major eficiència i creativitat.

La por a l'avorriment, a la solitud ia trobar-se amb un mateix als espais de silenci de la seva vida, que expliquen també la síndrome de la persona ocupada, coincideix així mateix amb la necessitat que tenen les persones en general d'evadir-se constantment amb la televisió, la ràdio, el mòbil o les drogues. Tot plegat sembla que caldria fomentar l'educació per ensenyar a portar una vida equilibrada i ajudar a trobar la pau en el silenci interior. No és casualitat, en aquest sentit, que les tècniques de meditació orientals s'introdueixin cada vegada amb més intensitat als països occidentals. 

Quan parlen d'aquesta síndrome o altres, mai es recorden dels jubilats que tenim fills i nets, naltros si que anem estressats tot el sant dia.