El poeta Ezra Pound va arribar a dir que l'era cristiana havia acabat el 31 d'octubre del 1921, quan James Joyce va escriure les últimes paraules de la seva novel·la Ulisses. De fet, durant anys Pound va rematar les seves cartes amb la llegenda: “Després de l'escriptura de l'Ulisses”.

Leopold Bloom, el protagonista de l'Ulisses de James Joyce, recorre la ciutat de Dublín el 16 de juny del 1904. Concretament, entre les 8 del matí d'aquell dia i les 2 de la matinada del següent. En total recorre una distància d'uns 29 quilòmetres (18 milles). Gràcies a aquest periple de ficció, el novel·lista irlandès va fer de Dublín una de les ciutats més literàries del planeta i va convertir aquests llocs en una llegenda. A la novel·la, la jornada arrenca de manera intranscendent. Bloom es desperta a casa seva, al número 7 d'Eccles Street, on viu amb la seva dona Molly, una altra de les protagonistes del llibre. Després d'esmorzar, es desplaça a la farmàcia i després es dirigeix ​​al funeral del seu amic Paddy Dignam al cementiri de Glasnevin. Alguns dels punts d'aquest itinerari només s'esmenten i amb prou feines es descriuen, altres en canvi es recreen amb gran detall, com a la majoria dels llocs descrits als capítols Lotus Eaters, Hades i Laestrygonians.

Des de l'any 1954, ciutadans de Dublín i multitud de turistes de tot el món amants de la literatura celebren d'una manera molt especial aquell 16 de juny on transcorre la novel·la. Es vesteixen d'època i recorren el mateix trajecte que Leopold Bloom a la ficció. És l'anomenat 'Bloomsday'. A més, el James Joyce Centre –situat a poca distància a peu del domicili del protagonista– organitza diferents itineraris guiats per aquests mateixos escenaris al llarg de tot l'any, encara que ara estan suspesos a causa de la situació sanitària.

La novel·la de Joyce és una de les més aclamades i analitzades de la literatura universal. No és estrany veure-la encapçalar una llista amb les millors novel·les en anglès del segle XX. No obstant això, és també un dels llibres més intimidants per a qualsevol lector que s'hi apropi. La grandesa del llibre no és tant en allò que explica –un dia en aparença anodí– sinó en com ho explica Joyce. I en aquesta grandesa també hi ha la seva dificultat. Caldrà bregar amb el monòleg interior del narrador i amb la prosa experimental i plena de jocs de paraules del seu autor. L'Ulisses de Joyce enlluerna i desconcerta parts iguals.

Es va publicar per primera vegada a París el 2 de febrer de 1922, el mateix dia en què Joyce feia 40 anys. Fins aleshores, havia fracassat en l'intent de publicar el seu manuscrit i si finalment ho va aconseguir va ser gràcies al decidit afany de Sylvia Beach, fundadora de la icònica llibreria Shakespeare and Company de la capital francesa. La tirada inicial va ser tan sols de 1.000 exemplars. Ara, una còpia d'aquesta primera edició, amb la seva característica portada blava i el títol Ulysses en sòbries lletres blanques, pot costar fàcilment els 70.000 euros.

Ulisses deu el seu títol al nom llatí de l'heroi protagonista de L'odissea, el poema èpic d'Homer. Joyce estableix una sèrie de paral·lelismes entre els protagonistes de la seva novel·la (Bloom, Molly o Stephen Dedalus) amb els del poema grec (Odiseo, Penélope i Telémaco). Està dividida en tres parts i un total de 18 capítols, encara que en realitat, a la seva edició original, la novel·la no tenia marcades aquestes divisions. Per als no iniciats, Ulisses a Catalunya només l'ha llegit Joel Joan a Plats Bruts.

Text: Jordi Canyissà. Disseny: Equip de disseny web de LV. Imatges: La Vanguardia, Reuters, AP, AFP, Getty Images i Wikimedia Commons.

AFEGITÓ - Pensaba mentre llegia el text de les dificultas que hi deu haver per traduir la novel·la de Joyce. En aquest article ho comenten alguns dels seus traductors, com l'andalusa Maria Luisa Venegas. Ho dic perquè els traductors sovint oblidats i menystinguts, en aquesta traducció de l'Ulisses són cabdals.