ECONOMIA I REGGAE

Santiago Niño Becerra torna a la càrrega amb el llibre 'Futur, quin futur?'; cal escoltar-lo perquè va anticipar el vendaval d'aquesta dècada ominosa. - Carles Francino.

Si donem per bona la teoria de Mario Benedetti, “les polítiques que generen pobresa són violència”, aquesta és l'època més violenta del darrer mig segle. Potser seria més completa una altra frase: “Les polítiques que generen pobresa… i desigualtat”, però no seré jo qui corregeixi algú capaç de dir que el gol amb la mà de Maradona a Anglaterra és fins ara l'únic senyal visible que Déu existeix. L'escriptor uruguaià va morir just abans que esclatés la Gran Recessió. O sigui, que no sabem el que hauria dit, però sí que recordem que l'economista Santiago Niño Becerra va encertar en aquell moment en triar com a títol del seu llibre 'El crash del 2010'. Ara torna a la càrrega amb 'Futur, quin futur?' (editorial Ariel) i amb l'aval d'haver encertat gairebé tot.

Santiago arrossega fama d'apocalíptic, ho sap i es defensa: “Ni optimistes ni pessimistes; cal ser realistes”. I precisament el darrer dia que parlem, atès que la inflació semblava disposada a escalar fins al cim de l'Everest, va sentenciar: “Avui, milions de persones han perdut un 10% de poder adquisitiu. Això no és ni optimisme ni pessimisme: és la realitat”. Ja es diu que un pesimista es un optimista ben informat.

Cal escoltar-lo perquè va anticipar el vendaval d'aquesta dècada ominosa: cronificació d'una desocupació estructural, desigualtat cada cop més acusada, precarietat rampant, empobriment de les classes mitjanes, inflació, endeutament, devastació de les esperances per a tota una generació de joves/adults… una mena de plagues d'Egipte en versió postmoderna. Ara, 'Futur, quin futur?' acaba amb una escena de la pel·lícula 'No mires arriba', on les elits negacionistes del meteorit que venia a carregar-se la Terra intenten lliurar-se fugint a l'espai. Com que Santiago descriu l'actual revolució tecnològica precisament com un coet que va a tota velocitat, vaig haver de preguntar-li:

- I… quants cabem en aquest coet?

-...(silenci)... Pocs molt pocs.

Per això la seva proposta de futur és el que anomena trinomi social: renda bàsica, lleure gratuït i legalització de la marihuana. Si Bob Marley aixequés el cap.