Somiar és gràtis, diuen, i és ben cert, però per complir els somnis el primer que falta solen ser els diners, i el somni del que vull parlar en necessita inicialment molts. Ah! recordar només que les utopies d'ahir, son la realitat d'avui i el desencís de demà. 
Quan era un nin, al meu poble del Pla de Mallorca, una monja agustina em va ensenyar uns versos entranyables de Maria Antònia Salvà referits a l’estiu. Aquells versos cantaven la vida tranquil·la i el bon temps: sense plecs, ni escola, ni cap de les quotidianes obligacions de l’hivern. Eren, aquells dies venturosos, dies de córrer per foravila, d’encalçar els ocells i disputar-los la dolçor madura de les primeres figues. Al·lots i ocells corríem pels figuerals i mai no vaig saber qui tenia més ales. -     Gabriel Janer Manila, «L’estiu» .                             
                                                                      
Una vegada un home va tenir un somni que va tenir somiant, no en estat de vigília. L'home, va somiar que foravila, en una nau abandonada, una senyora nau de cinc plantes envoltada de terreny, acollia a unes dues-centes persones sense sostre, la nau es podia acondicionar perfectament com una residència, amb totes les comoditats, i la gent acollida podria col·laborar treballant la terra que molta n'hi havia o fent feines variades de manteniment, dins o fora de la nau on abans s'hi rentàven pantalons i si tenyia roba. Hi hauria espai de sobres per tenir bestiar, vaques, gallines, conills... La nau vindria a ser una colonia, un petit poble, petit i alhora global, gairebé autosuficient on hi tindria cabuda tothom, fos de la raça color o creencia que fos. No cal ampliar més explicacions, crec que la idea, ja s'ha entés. Si!, ja sé que és un somni, un somni que fins i tot seria realitzable per una persona jove i amb possibilitats, però han passat molts anys des que l'home va tenir el somni, i en aixó s'ha quedat o és a punt de quedar-se, en un somni irrealitzat com tants altres.
Un somni que les autoritats municipals de torn, si podrien dur a terme, no exactament d'aquesta manera, però d'una similar, però és queden amb el gest impùdic del 'volem acollir' molt bonic però fals, i és que els pobres, els migrants no donen vots i si massa mals de cap a la nostra administració, encara que sigui d'esquerres, Bé, no de dretes, que és més creïble.
Però aquest mateix home va tenir un altre somni, i aquest si que es va complir, no exactament com ell havia somiat, pero si en la seva essència. Com deia el poeta: tot està per fer i tot és possible... Som-hi.