Aquests dies, entre les dramàtiques peticions d'ajuda de Zelenski, l'horror inenarrable que els russos infligeixen els ucraïnesos i les injustícies que també aquests últims cometen contra presoners russos desarmats, he recordat moltes vegades la cèlebre frase de Camus: “Entre la justícia i la meva mare prefereixo la meva mare”. De fet, no parlaré de la guerra, sinó de la frase i de la seva injusta mutilació. Per començar, la frase és inexacta i mai no va ser pronunciada així, encara que segueix sent profusament citada. Camus va pronunciar la suposada frase els dies posteriors a rebre el premi Nobel. Va ser en una trobada amb estudiants. En resposta a un estudiant que li retreia que no es posicionés a favor de la independència d'Algèria, el que Camus va respondre exactament va ser: “En aquest moment, es llencen bombes sobre els tramvies d'Alger. La meva mare pot estar en un. Si això és la justícia, prefereixo la meva mare”. Qui llençava les bombes era el Front d'Alliberament Nacional, que lluitava per la independència d'Algèria. I amb la frase exacta, el que Camus ens està dient és que una finalitat justa com és desitjar la independència d'Algèria no justifica els atemptats contra els civils que el FLN perpetrava. Que no es pot obtenir una finalitat justa a través daccions injustes. Que la fi no justifica els mitjans. En una paraula: entre aquesta justícia injusta i la seva mare, prefereix la seva mare.
Com es pot apreciar, entre una frase i una altra hi ha un abisme. Si anem a la frase original, és probable que gairebé tots preferim la nostra mare. Però el diari Le Monde va oblidar el matís i va extreure el titular adulterat que es va fer famós. Arran de la frase adulterada, Camus va ser acusat d'imperialista i considerat un “traïdor a la pàtria”. Tot per denunciar el terrorisme i tenir la lucidesa d'adonar-se'n abans que altres que el FLN es convertiria en un aparell d'Estat sinistre. Si es coneix la frase exacta és per l'esforç d'alguns presents a la trobada, en particular el traductor de Camus, que hi era. Si no, hauríem pogut saber què va dir exactament. I aquí ve el que és inquietant. El que és inquietant passa ara, en el nostre present. Seixanta anys després, quan tot queda gravat ia disposició de qualsevol a la xarxa de xarxes, seguim sent incapaços de treure a la superfície les declaracions originals i seguim sense poder impedir que les còpies falses proliferin sense fre - Imma Monsó