Pegasus ha entrat a l'agenda política espanyola per l'article de The New Yorker sobre l'ús del programa per espiar una mica més de seixanta persones inserides en o estretament relacionades amb el nacionalisme català. L'origen de l'article és una investigació d'una universitat canadenca de reconeguda solvència. Aquesta connexió amb Catalunya és el que ha convertit Pegasus en un problema difícilment manejable. Sense la connexió catalana, Pegasus hauria estat abordat com ho ha estat i està sent als altres països on s'ha fet ús d'aquest programa. Com a problema greu que afecta la seguretat de l'Estat, però que, per això mateix, ha de ser abordat amb discreció.

Al nacionalisme català li interessa tot al contrari. Li interessa posar de manifest que l'Estat espanyol no ha respectat ni la Constitució, ni el Conveni Europeu de Drets Humans, ni la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea en la repressió dels esdeveniments que van tenir lloc durant els mesos de setembre i octubre. de 2017. Li interessa políticament, perquè el problema de la integració de Catalunya a l'Estat continua sent un problema fonamentalment polític, encara que estigui molt fortament judicialitzat. I li interessa jurídicament, perquè encara hi ha processos oberts davant del Tribunal Constitucional, el Tribunal de Justícia, el Tribunal General de la Unió Europea i el Tribunal Europeu de Drets Humans.

La judicialització del conflicte constitucional entre l'Estat i la Generalitat no es pot no tornar contra l'interès de l'Estat per manejar la investigació sobre el programa Pegasus de manera discreta. En totes les causes judicials que estan obertes, que són totes, ja que si en algunes s'ha esgotat la via judicial espanyola, en cap encara s'han pronunciat mitjançant sentència ferma els tribunals europeus (TJUE i TEDH), s'acabarà reclamant la informació obtinguda mitjançant l'ús del programa Pegasus. No veig de quina manera l'Estat espanyol es pot oposar que aquesta informació sigui proporcionada al Tribunal que ho reclami.

Convertir el problema polític de la integració de Catalunya a l'Estat en un problema judicial, en què el que fos aleshores Fiscal General de l'Estat, José Manuel Maza, va definir l'estratègia que cal seguir: persecució de tots els ex membres del Govern presidit per Carles Puigdemont i dels exmembres de la Mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell pel delicte de rebel·lió, va semblar permetre al Govern presidit per Mariano Rajoy, controlar el procés.

Ha passat tot el contrari. El procés s'ha internacionalitzat d'una manera que no s'hagués produït mantenint-lo dins de l'àmbit estrictament polític espanyol sense acudir al poder judicial i, a més, fa perdre a l'Estat el control de la informació en matèria tan delicada com l'ús de programes d'espionatge, ja que és impossible no atendre la reclamació que es produeixi per part d'òrgans judicials a què s'ha remès la resposta del problema. El fet que la informació obtinguda amb el programa Pegasus hagi de ser posada a disposició dels tribunals que la reclamin i, per tant, a disposició dels advocats dels processats, pot posar en dubte la conducta dels òrgans governamentals i judicials espanyols pel que fa a la resposta que han donat al conflicte constitucional entre l'Estat i la Generalitat. El contrast entre les dates en què es va obtenir informació i en què van prendre decisions la Fiscalia i els tribunals encara no sabem on pot conduir, però no es pot descartar que tingui importants conseqüències sobre les resolucions ja dictades. Però, sobretot, la investigació sobre l'ús de Pegasus contra els nacionalistes catalans esquitxarà la investigació de tots els altres usos que s'hagi fet del programa esmentat, estiguin judicialitzats o no encara.

Catalunya és un problema constitucional de tal envergadura que no pot ser posat en mans judicials, perquè el Poder Judicial és constitutivament incapaç de donar-hi resposta. El Poder Judicial serveix per al que serveix i no serveix per al que no serveix i quan se'n pretén fer ús pel que no pot ser-ho, el resultat és un disbarat monumental. Les conseqüències del disbarat s'estan fent visibles i ho seran encara més per temps indefinit. - Javier Pérez Royo.