«On es cremen llibres s'acaben cremant
 també persones», Heinrich Heine.

El govern de l'estat de Tennessee ha posat en vigor un decret pel qual tots els bibliotecaris i bibliotecàries d'escoles públiques han de sotmetre per a la seva aprovació una llista dels llibres que tenen a les prestatgeries i que, per tant, podrien ser lliurement consultats o llegits per l'alumnat. Els llibres que es considerin “inapropiats” seran retirats, tant de les biblioteques com de les fitxes.

“Inapropiat” és clarament un terme ambigu i altament subjectiu que, des del punt de vista dels grups conservadors que han proposat i recolzat aquest decret, fa referència a tots els llibres que tractin temes com el racisme, el gènere, la identitat política i la sexual, segons l'informe anual sobre censura de l'Associació Americana de Bibliotecaris ALA. Però si això ja és greu en si, molt més greu és el que ha sortit a la llum –a través de Twitter i que recull el Washington Post– en el curs de la polèmica que han mantingut dos senadors de Tennessee, el republicà Jerry Sexton i el demòcrata Ray Clemmons. Quan aquest darrer va preguntar al seu col·lega republicà què pensava fer amb els llibres que, basant-se en aquest criteri de “lectura inapropiada”, fossin retirats de les biblioteques, Sexton va contestar: “Ni idea, però jo els cremaria.”

El problema, un dels molts problemes, és que tot això no només passa als Estats Units. Cada cop hi ha més partits i fins i tot grups i associacions a tot arreu, el nostre país inclòs, que volen censurar, prohibir, cremar; que proclamen amb orgull no creure en la ciència, no creure en l'evidència del canvi climàtic, que fins i tot dubten que el nostre planeta sigui una esfera. Si no tenim cura, d'aquí poc veurem cremar llibres a la plaça pública. “Pel nostre bé”, és clar. Aquestes coses sempre es fan per salvar-nos. Ens lliurin els déus de salva patries i salva conciencies. 

Mario Bunge parlava fa ja temps de cremar llibres