Sovint la historia s'escriu malament, dona protagonisme a mediocritats i s'oblida de personatges que han estat cabdals pel seu país. Aquest article d'Enric Juliana reivindica a dos personatges sovint oblidats per la historia oficial, un català Pere Duran Farell i un italià Enrico Mattei. Dos homes claus en el subministre de gas des d'Argelia.

"Hassi R’Mel és una de les deu noves capitals del món, segons el suggerent atles elaborat per Jordi Torrent, cap d'estratègia del port de Barcelona, ​​del qual recentment ens parlava Ramon Aymerich a La Vanguardia. En aquest llogaret situat a uns 550 quilòmetres al sud d'Alger hi ha un dels jaciments de gas natural més grans del món.

De Hassi R’Mel surten dos braços. Un es diu Pere Duran Farell, i l'altre, Enrico Mattei. Un braç català i un braç italià. A finals dels anys noranta, el president Abdelaziz Bouteflika va voler batejar amb afecte –i amb intenció– els dos principals gasoductes algerians. Va ser un gest exclusivament local, ja que ambdues conduccions apareixen amb altres noms als mapes internacionals. El gasoducte que travessa l'estret de Gibraltar després d'un llarg recorregut per territori marroquí –tub tancat el mes de novembre passat per decisió d'Algèria– és més conegut com a Magrib Europa. I la canonada que emergeix a Sicília després de travessar Tunísia es diu TransMed als estàndards internacionals. Bouteflika va voler que, al seu territori, les dues conduccions portessin el nom de dos grans amics de la independència algeriana, dos capitans d'indústria les biografies dels quals es creuen a Hassi R’Mel.

Enrico Mattei, nascut a la regió italiana de les Marques el 1906, era 15 anys més gran que Pere Duran, nascut a Caldes de Montbui el 1921, al si d'una família catòlica molt vinculada a Unió Democràtica que es va haver de refugiar a l'anonimat de Barcelona en esclatar la Guerra Civil. Dos homes de nissaga democristiana. Igual que molts altres joves italians, Mattei va sucumbir a la febre del feixisme fins que les derrotes a la guerra van conduir al desengany. El 1943 ja formava part d'una agrupació partisana del nord d'Itàlia amb el grau de comandant. Va ser partisà blanc en una resistència dirigida principalment pels comunistes. Home de fort caràcter i amb grans dots de comandament, Mattei va ser un dels combatents catòlics que van salvar l'honor de la Democràcia Cristiana davant la radicalització final del feixisme.

Conclosa la guerra, li van encarregar el desmantellament d'Agip, l'empresa estatal de petrolis creada durant la dictadura de Mussolini, però el descobriment d'un gran jaciment de metà a la conca del Po li va canviar d'idea. 1947. Anys durs. El lladre de bicicletes i Silvana Mangano interpretant Riso amaro. Mattei es va apuntar al neorealisme somiant amb un fort monopoli estatal dels hidrocarburs des del qual dirigir l'enlairament econòmic d'Itàlia. Sempre va voler ser comandant.

L'enginyer Pere Duran també s'imaginava futurs, però no treballava per a l'Estat. Es va iniciar al servei d'estudis del Banco Urquijo i aviat s'ocuparia de la gerència d'una antiga empresa catalana de gas. Un perifèric. Un perifèric ben connectat amb el món. Quan el 1951 el general De Gaulle impulsa l'Association Euroafricaine Minière et Industrielle (Assemi) per potenciar els hidrocarburs descoberts a Algèria, el Govern francès convida altres països europeus a formar part de la plataforma. Es projecta un gran gasoducte des de Hassi R’Mel fins a Essen, a la conca del Rin, passant pel litoral mediterrani espanyol. El propòsit és alentir la independència algeriana.

A París no volen convidar oficialment el règim de Franco i busquen una representació tècnica espanyola. El Banco Urquijo els proposa el nom d'un enginyer barceloní emprat a Catalana de Gas. A través de la finestra d'oportunitat gaullista, Pere Duran descobrirà un món. I els independentistes algerians.

Mattei, mentrestant, es proposa conquerir el món. Agip ha quedat englobada pel potent Ens Nacional d'Hidrocarburs (ENI), que l'antic comandant partisà converteix en un poder dins del poder a Itàlia. Tracta de tu les petrolieres nord-americanes, aconsegueix llicències de perforació a molts països i intueix que Algèria aviat serà independent, per la qual cosa comença a donar suport sense embuts al Front d'Alliberament Nacional. Compte fins i tot amb un diari, Il Giorno, per influir a Roma. Sempre al vaixell de la Democràcia Cristiana, Mattei encarna un dirigisme estatal fort, socialitzant, que desafia els nord-americans en vendre tecnologia a l'URSS a canvi de petroli.

Duran, perifèric, desafia els jerarques del butà, que no volen saber res d'una empresa catalana entestada a gasificar Espanya. Finalment aconseguirà sortejar l'oposició dels falangistes Manuel García Hernández i Luis Valero Bermejo amb el suport de l'aperturista Gregorio López Bravo, titular d'Indústria. Perifèrics i decisius: Joan Sardà Dexeus va dibuixar el pla d'Estabilització del 1959 i Pere Duran Farell va injectar gas al desenvolupament.

Mattei era central a Itàlia. Tan central, que algú va decidir liquidar-lo. El 27 de setembre de 1962, la seva avioneta es va estavellar a prop de l'aeroport milanès de Linate. Una explosió va destrossar els aparells de navegació de l'aparell, que s'havia enlairat de Palerm. La investigació oficial no va aclarir res, però una segona esbrinació encarregada per la família va constatar que hi havia un explosiu a bord. La Màfia? L'extrema dreta francesa? Les petrolieres nord-americanes? El cas Mattei continua sent un dels grans misteris d'Itàlia. Misteri i mite. La República Italiana acaba de col·locar una placa en record de Mattei a Alger, dins de la seva campanya per aconseguir nous contractes de gas."


Llegat de Pere Duran Farell (a l'esquerra): una potent infraestructura gasista a Espanya, amb set plantes de regasificació que ara adquireixen un alt valor estratègic i converteixen la península Ibèrica en un enclavament necessari per a la redistribució del gas a Europa.

Llegat d'Enrico Mattei (a la dreta): empresa pública italiana d'hidrocarburs molt forta, que no ha estat totalment privatitzada. L'Estat italià continua tenint empreses energètiques. ENI ha acumulat una forta experiència internacional que en aquests moments ajuda la República Italiana a intentar sortir de l'atzucac del gas rus.