Aquest escrit d'un diumenge qualsevol té 15 anys. Han canviat algunes coses: el pare ja no hi és, i les paradetes dels hippies han estat substituides per paradetes d'embotits, pa, coques i formatge. Però el que m'ha portat a recordar-ho és que expliquen al DS, que demà tornarà la romeria de los Ballesteros, que juntament amb la cursa ciclista de fa quinze dies, inauguren oficialment el bom temps, que no es ni primavera ni estiu. Bon temps, recordant en aquest cas temps era temps amb la Romeria de los Ballesteros, interrumpuda un parell d'anys per la pandèmia. Benvinguts doncs de nou demà i bona romeria.

UN DIUMENGE QUALSEVOL

"Ahir el matí com cada diumenge vaig anar a veure al meu pare, ell viu al centre de la ciutat i jo al nord, a la creu Alta. Un quart d’hora a peu és temps més que suficient per arribar-hi caminant xino-xano. Baixant em vaig trobar als de la Romeria de los Ballesteros, que organitza la agrupació andalusa de San Sebastian de los Ballesteros fa ja 31 anys, i no veieu la marxa que portaven cantant sevillanes a primera hora del matí mentre baixaven onze de setembre avall; un noi negre que semblava tret d’una portada del disc de Mili&Vanili em va preguntar pel carrer de la salut, i una noia paraguaiana em va servir un tallat al Ciber Coffe. Al passeig hi havien uns quants pintors dibuixant la ciutat, i les paradetes dels "hippies" es començaven a muntar. Als encants de la renovada plaça del Mercat vaig comprar-hi dos llibres de poesia per 2 euros, mentre, uns nens asiàtics jugaven a la remodelada plaça Marcet, i uns de magribins xutaven la pilota sota la atenta vigilància de les seves tapades mares. La senyora Teresina venia de missa com cada diumenge, hi havia cua per comprar el pa al forner de la via Massagué, i una mica més amunt encara hi restava penjat un cartell de la festa de la Diversitat celebrada fa quinze dies a la Plaça d’Espanya i els ciclistes enfilaven Onze de setembre amunt cap a Castellar i Sant Llorenç. La gent anava a comprar el diari i el Cinto es prenia el tallat i el croissant com cada diumenge a l'Urpí. Al poliesportiu de la Creu Alta escalfaven els del futbol sala, mentre la gitana romanesa demanava almoina com cada diumenge a la porta de l'Esglesia de la Creu Alta i dues senyores xerraven amb ella; a la pastisseria Nuria ja hi havia algu comprant el tortell de rigor i jo ja estava arribant a casa. Aquest es el paisatge quotidià d’un diumenge al matí a Sabadell o a qualsevol altra ciutat de l’àrea metropolitana, li podeu dir multicultural, plural, variat, o com vulgueu, però ja m’està bé, i els ciutadans, tots, ens anem adequant i conformant dins d'aquest quadre polièdric i harmònic, esperem que els politics no ens l’espatllin amb les seves accions i declaracions extemporànies, aixó si, sempre pensant i preocupats pel bé dels ciutadans. A alguns d’ells els hi diria que si en veritat volen el nostre bé, que si us plau, ens deixin en pau".