M'acabo d'assabentar a través de el periódico, i al cap de tres mesos, que la sucursal gironina de l'ANC va dur a terme una reunió a les fosques, com a mostra de solidaritat amb Ucraïna. Suposo que, ja que a Ucraïna amb prou feines tenen electricitat a causa de la guerra, els nostres herois catalans van voler viure una estoneta com ells, i saber en pròpia pell el que és la guerra, els bombardejos, la mort, la gana, el terror i el no poder donar a l'interruptor de la llum. Només espero que en properes reunions no els doni per solidaritzar-se contra la violència domèstica, o acabaran tots a bufetades. D'entrada cal dir que exactament a les fosques no hi són, perquè encara que tenen els llums apagats, queda clar que no és nit tancada i una certa claredat envaeix l'estada. Però s'entén la bona voluntat escènica, i confio que el poble ucraïnès hagi agraït com es mereix un gest tant simbòlic.
En un altre ordre de coses pero amb la simbologia gilipiuá de fons, explica Monzó que amb motiu del dia mundial del Medi Ambient, l'alcaldessa de Gijón, Ana González, ha fet una proposta que sense cap mena de dubte figurarà entre les fites històriques de la humanitat. L'alcaldessa González proposa que, per contribuir a la reducció de la petjada de carboni al planeta, els usuaris de WhatsApp evitin clicar l'ok: “Gairebé tothom té WhatsApp i pertany a grups de WhatsApp. Doncs fixem una norma en els grups de WhatsApp i en les nostres relacions, que sigui que quan algú ens diu 'fins demà' o 'ens veiem demà', no comencem tots a posar 'ok', perquè cadascun d'aquests 'ok' implica petjada de carboni”. Estic finalment descarregar-me WhatsApp, no clicar mai ok i, així, convertir-me en un heroi mediambiental.
Hi ha una ridícula però exitosa tendència, diria que universal, però que a Catalunya té matisos propis, a 'quedar bé amb poc gasto' que deia la meva mare.
Quedar bé sense comprometre's a res. No deixa de ser el postureig de tota la vida.
M'agafen ganes de clicar cent ok de cop i volta, per boicotejar.
No dona, que enfadará alcaldessa de Gijón.
Podríamos abrir el ordenador una vez por semana y contestar de golpe todo lo escrito por los demás en los blocs. Ahorraríamos la puesta en escena del aparato.
No es mala idea. De fet també es podria trucar pel telèfon en comptes d'escriure Whatsapp's. Fixa't que el jovent ja no truca pel mòvil, és més tenen pànic molts d'ells - segons diuen - a rebre trucades físiques.
Salut.
Lo que importa es el gesto, que no os dais cuenta. Un gesto de solidaridad. Como se nota que lleváis el espíritu de rebeldía a todo lo que signifique una norma, una orden, aunque sea un consejo. Me va mal, porque la forma de cortar, de despedirme, con el brusco O.K, la empleo.
A menudo, el gesto es impúdico e innecesario, solo de cara a la galería.
Sin luces. Excelente metáfora de nuestros gobernantes.
Bueno, estos ni tan sólo gobiernan, sólo medran.
¿ Y de fondo no pusieron una grabación con sonidos de explosiones y sirenas, y al "nen" tirando un petardo verbenero para dar ambiente ?.
Mucha bobería suelta. . . . .
No donen per a tant, Rodericus, és queden amb el fet impùdic del gest de cara a la galería, alló de que fa fe fi.