Alberto Núñez Feijóo va dir ahir a Onda Cero que els alumnes a Catalunya no poden tenir coneixement del castellà i pateixen una situació d'apartheid lingüístic, en referència al sistema de segregació que va discriminar els negres a Sud-àfrica entre el 1948 i el 1993. La comparació és un disbarat i no el disculpa la proximitat de les eleccions andaluses, perquè una mica d'anticatalanisme sempre dóna rèdits. No hi ha cap apartheid a Catalunya. Podia haver dit que el castellà s'ha de reforçar a l'escola catalana o que està en contra del model lingüístic català. Però mai no parlar d'apartheid. 

S'ha d'anar en compte amb les paraules, no tot s'hi val, encara que ja sabem que contra Catalunya és així, i no només en campanya electoral. L'apartheid no és qualsevol cosa i el seu ús per definir la política lingüística de la Generalitat és un insult immerescut i està fora de lloc. Cal vigilar les paraules. Creen realitats imaginàries al marge dels fets, algunes molt desagradables. La responsabilitat exigeix ​​del polític, també de l'articulista, que tingui present el significat dels vocables que fa servir. Per això cal censurar que Alberto Núñez Feijóo afirmés ahir als micròfons de la COPE que a Catalunya hi ha un Govern que treballa per crear un 'apartheid' lingüístic per als castellanoparlants.

Deia ahir Yolanda Díaz que el preocupava Feijóo, que no estava preparat per a Governar, arran de les seves desafortunades i falses declaracions en el sentit que el Govern havia manipulat les dades de l'atur del més de maig, cosa que va desmentir rotundament i amb dades la ministra de Treball. El senyor Feijóo és un mentider, un miserable mentider, que pocs arguments deu tenir quan recorre a vomitar falacies com aquesta. Però que es pot esperar de Feijoó a banda que no crida com Casado, i és un procrastinador com M.Rajoy. Que es pot esperar d'un home com Nuñez Feijóo, que va protagonitzar un dels moments singulars en una campanya anterior a Galícia. El candidat, que durant la primera part de la cursa electoral no es va cansar de recordar els seus orígens rurals, i que es presentava com qui millor pot defensar els interessos de la Galícia interior, va visitar una explotació ramadera. Mentre passejava amb el granger, li va preguntar per que totes les vaques tenien nom de dona. La resposta del granger va ser la més evident: "Perquè són totes vaques". L'anècdota la van utilitzar Touriño i Zapatero en el míting que van oferir plegats a Vigo, en què van instar el candidat del PP a "tornar a l'escola" per aprendre a diferenciar "entre vaques i bous". Aquest és el nivell el candidat, clar que el problema amb les vaques no és només d'ell; el Pp en general té una mena de fixació amb les vaques.