L'estiu ja ha arribat, ja el tenim entre nosaltres fins i tot abans d'hora, i això anima la gent a sortir al carrer, a viatjar, a veure concerts, a esbargir-se en general. Només cal veure el ple del Primavera Sound que ha superat totes les expectatives, i això que no van poder actuar per covid The Strokes. Aquest cap de setmana llarg, els aeroports de Balears superaran els vols programats en les mateixes dates del 2019, i Trànsit va informar que gairebé mig milió de cotxes va sortir de Barcelona entre divendres i dissabte. La pandèmia es veu com una cosa molt llunyana en el temps i només l'obligació de fer servir mascaretes als transports públics ens fa recordar que fins fa pocs dies vivíem tots tenallats per la por de contraure la covid. Hi ha ganes de gaudir i de viure tot el que no s'ha pogut fer en els dos darrers anys per totes les restriccions acumulades. Pots viatjar per Europa a Low Cost per 29.90 euros. Qui en dóna més.
La paradoxa és que aquesta explosió d'optimisme xoca amb la dura realitat d'unes ombrívoles expectatives econòmiques. Hi ha una coincidència generalitzada que el món es troba a les portes d'una crisi alimentària com mai no ha patit, a la qual s'unirà la falta de productes bàsics i una inflació desfermada. Els principals mitjans de comunicació s'atreveixen a parlar de recessió o estanflació a les principals economies, sense comptar amb el risc d'una perillosa escalada bèl·lica a Europa a partir de la invasió russa a Ucraïna. Ja hi ha qui parla obertament de restriccions de subministraments al proper hivern per la falta de combustibles com a conseqüència del conflicte amb Rússia. Vaja, un panorama gens estimulant per a aquest inici del primer estiu poscovid. I, tanmateix, la reacció general de qui s'ho pot permetre és aprofitar el moment per recuperar el temps perdut en aquests dos últims anys i gaudir-ne. Només cal sortir al carrer i comprovar-ho. Recordeu però com deia Fuster, que la vigilia d'una guerra, sovint, o gairebé sempre, sembla una festa.
Carpe diem. Com deia el poeta Horaci, es tracta d'aprofitar el temps. Caldrà fer-li cas. Si després vénen mal dades, ja ho afrontarem. O com diria en el seu peculiar castellá un altre poeta, Johann Cruifjj: Salid y disfrutad.
Un pa com unes hòsties, això farem!!
Ni aixó Noxeus, sense farina no es pot fer pa, i al pas que anem aixi estarem, sense blat
No hay nada que no se arregle, con dos o tres subidas del tipo de interés. Menos dinero para gastar, menos salidas, menos consumo. Ya ha ocurrido otras veces.
O sea, a apretarse el cinturón otra vez.
Esto se pone guapo...