No és tolerable que, quan el Govern central publica les dades reals d'inversió a Catalunya, la reacció sigui de burla, negació o d'atac preventiu, com ha estat el cas de la presidenta Ayuso de Madrid. No és tolerable que, en el marc de l'eterna discussió lingüística, es facin servir metàfores incendiàries i denigratòries com la de l'apartheid que va pronunciar Feijóo, germana de la injuriosa difamació de Casado sobre els patis de les escoles catalanes. No és acceptable de cap manera una distorsió tan colossal que condueix a descriure Catalunya en els mateixos termes amb què Putin s'ha referit al Donbass.

Els errors i les dificultats que ha provocat l'independentisme han estat una excusa fenomenal per no encarar una problemàtica de fons, que molts catalans no independentistes havíem denunciat. Si aquesta Espanya sempre tan enervada ens hagués escoltat, l'independentisme no hauria tingut èxit, perquè hauríem resolt els problemes principals que impedeixen a la solidària Catalunya (que paga molt més del que rep) sentir-se fraternalment unida a la resta d'Espanya. La fraternitat no només és d'anada. També és de tornada. Amb insults i populisme despectiu, l'Espanya que no escolta, pot guanyar. Mai convèncer. I si no sap acostar-se a Catalunya, Espanya no tindrà prou força per enfrontar-se a la fosca època de vertigen econòmic i conflictivitat mundial que s'acosta. M.Rajoy és el gran culpable d'aquest desencontre, més que Puigdemont o Junqueras. Les 876 caixes contra Catalunya, el perseguiran la resta de la seva vida.